Sense electricitat
Fa una setmana que a Siargao estem sense electricitat. El diumenge passat, el cable submarí que subministra electricitat a l’illa es va trencar. Aquest cable va patir danys durant el tifó Rai el 2021, i des de llavors, els talls d’electricitat han estat una constant. Ara, la ruptura completa del cable ens ha deixat en una situació complicada, una situació crítica des de fa una setmana.
Els primers dies després de l’apagada van ser particularment caòtics, i el que abans semblava un paradís ha canviat dràsticament, especialment per als occidentals. Els locals han gestionat la situació amb una aparent major resiliència. La desesperació es va apoderar ràpidament de l’illa, els caixers automàtics van deixar de funcionar excepte els del banc principal, que operava amb generador, provocant cues interminables de gent ansiosa per retirar diners. Les estacions de gasolina van veure cues semblants, amb la gent acumulant combustible temorosa del que estava per venir. La majoria dels restaurants van haver de tancar, les piscines es van tornar de un verd tèrbol per la falta de filtratge, i els hostels van ser els que van patir més intensament la crisi. És difícil imaginar-se l’angoixa de suportar més de 30 graus a la nit, apinyats en una habitació amb vint persones, sense aire condicionat ni ventiladors, on ningú pot ni dutxar-se ni rentar la roba. Fins i tot les botigues que han seguit obertes han hagut de recórrer a la llum de les espelmes. I, per a acabar-ho d’adobar, la meva gelateria favorita, Halika, ha hagut de tancar les portes.
Els rumors volen, però encara no hi ha una data clara per a la reparació del cable submarí. Alguns parlen de setmanes o fins i tot mesos sense electricitat. Aquesta situació no ha estat una sorpresa, donat que el deteriorament del cable era conegut des de fa temps i els talls de llum eren habituals cada setmana. Els generadors de gasolina s’han esgotat a l’illa, i la gent ha hagut de viatjar a les illes veïnes per comprar-ne més. La Michelle, responsable de les obres d’una vila, va haver de marxar de Siargao amb vaixell juntament amb la seva inversora australiana, dedicant tres dies a la recerca d’un generador a una illa veïna per poder continuar amb les obres. Mentre alguns negocis han tancat, altres operen amb normalitat, ja que des de fa anys disposen de generadors propis ben instal·lats. Jo, conscient de la realitat de Siargao, vaig escollir un allotjament amb generador. Malgrat no m’imaginava que la situació arribaria a aquesta magnitud, el generador només funciona 12 hores al dia de manera discontinua, però això em proporciona una certa comoditat i normalitat.
Dimecres va fallar el generador de casa i el coworking estava ple de nòmades digitals sense electricitat. Com ja vaig mencionar anteriorment al blog, vaig conèixer en “T” de Mumbai, propietari de l’Ohm Cafè, on vaig gairebé cada dia. Ell té l’establiment preparat amb generadors i, com em va dir setmanes enrere, em va permetre treballar de nit al seu local. Lloc privilegiat per teballar i amb la piscina de color blau! No esperava haver-ho de fer servir, però mai saps quan necessitaràs tirar de contactes.
A més, aquella nit vaig anar a sopar al restaurant de l’Emy i el Guillermo de València, per ficar el meu granet de sorra, ja que encara no disposaven de generador i tenien pocs clients. Vaig sopar a la llum de les espelmes i amb gots de plàstic, tot un ambient molt acollidor malgrat les circumstàncies.
No t’adones de la importància de l’electricitat fins que la perds. La planta potabilitzadora d’aigua de Siargao només pot operar amb generadors, i això ha restringit la capacitat de producció d’aigua potable. A més, l’escassetat d’aigua i la incertesa han provocat que la gent entri en pànic, fent acopi d’aigua potable i disparant els preus. El dijous, mentre sopàvem amb la Thalia i el Pere, el restaurant ens va informar que no podien oferir-nos aigua, ja que s’havia acabat. Ara, als restaurants, els cambrers omplen els gots directament, en comptes de deixar una ampolla a taula, per gestionar millor el consum. Els preus en els comerços també han augmentat, reflectint els costos addicionals de l’electricitat i l’aigua.
No tot és negatiu, el divendres, vam surfejar a Cementery amb la Thalia, la Michelle i el Pere. Va ser una de les millors sessions que hem tingut, gairebé sols a l’aigua, gràcies al fet que molts turistes estan marxant de l’illa i altres estan cancel·lant les seves reserves.
Després de tres setmanes junts, la Thalia i el Pere van dir adéu a Siargao, ahir van sortir volant direcció Chicago on viu la mare de la Thalia per passar les vacances de Nadal. Com a bon record de la seva estada aquí i Austràlia, van decidir fer-se un tatuatge aleatori, tirant de la ruleta del destí. El resultat? Una pinya i una fulla de monstera, símbols perfectes de la seva aventura tropical! jejeje
Thalia i Pere, moltes gràcies per tots els moments compartits i les converses que hem tingut. De ben segur que ens tornarem a veure pel Berguedà, però com que, igual que jo, no teniu una data fixa de retorn, no em sorprendria que ens retrobem en alguna altra part del món abans que torneu a casa! 😉
Ahir, vaig tornar a Cementery, punt de sortida de les barques que et porten al cor del mar per fer surf. Al port vaig trobar al Dilan, un noi alemany. La illa s’està buidant de turistes i la gent comença a marxar. No volia entrar sol a l’aigua, així que vam entrar junts. La barca ens va portar cinc minuts mar endins i ens va deixar allà, sols. Abans del tall de llum, aquest lloc estava ple de vaixells i entre 100 i 200 surfistes compartien l’espai. Però ahir, érem només nosaltres dos, sols en la immensitat del mar. No eren les millors onades, ni el meu millor dia de surf, però la sensació de ser allà, sols, en un lloc on abans hi havia centenars de persones, va ser surrealista i inoblidable. Encara no tenim llum i no sabem quan la recuperarem, però la vida es pot veure mig buida o mig plena. Faltarà electricitat, però les onades seguiran arribant a aquest mar tropical, i jo estaré aquí per agafar-les, sense multituds. Ja estic preparat per passar Nadal així, escrivint aquesta entrada des de la meva habitació, suportant la calor durant les pauses del generador, i impacient per trobar demà les millors onades, només per a mi. El pla segueix intacte.. Hem quedo a Siargao.
