Nadal a Siargao
A les Filipines, el Nadal és una de les festes més importants. Jo visc a Malinao, un poble a prop de General Luna. El cap de setmana passat, tornant a casa després de sopar per anar a dormir, vaig veure que estaven fent festa de nadal al pavelló del poble i vaig decidir aturar-me un moment. No hi havia cap occidental i ja sabia com acabaria la cosa.. de festa de nadal amb els meus veïns a l’estil filipí, dos xupitos, un et fiquen l’alcohol i l’altre la coca cola i els mescles directament a la boca.. Bona prèvia del nadal..jejej
El Xavi ja fa anys que està a Siargao, ha comprat uns terrenys i esta construint unes viles de luxe i hem va ensenyar com estaven progressant. El 24, vam fer el sopar de Nadal junts a Isla Cusina, i després vam anar al Naga, on el Luca estava punxant. Allà també hi havia els seus pares que han vingut a passar les festes aquí amb ell.
El 25 hauria estat bé dormir una mica més, però vaig preferir aixecar-me d’hora per passar el Nadal en banyador fent surf! Vaig anar amb tres israelians i vam tenir una de les millors sessions de l’any. Les onades estaven genials, però el millor de tot va ser que pràcticament estàvem sols a l’aigua. La majoria encara estaven recuperant-se de la ressaca del 24 i entre crits de ‘Happy Hanukkah’, vam fer una bona sessió, una manera perfecta de tatxar de la meva llista fer surf en banyador el dia de Nadal! Per dinar, vam anar al Surfing Temple, el restaurant del Migue de València, amb el Xavi, el Luca i els seus pares. Ens van preparar un bon banquet digne de Nadal a 30 graus!
Siargao em fa sentir com a casa meva, com una segona llar. És una illa que em transmet una energia única. Ja hi vaig estar l’any passat i després vaig passar tot el mes de juny amb en Mini i en Berni a les Filipines. Ara fa tres mesos que estic a Siargao. És un lloc que m’encanta i, després d’estar tant de temps a les Filipines, he aconseguit la meva targeta ACR I-Card. Aquesta targeta em permet agafar vols interns sense haver d’utilitzar el meu passaport i obrir comptes bancaris, entre altres coses. Així que ja em sento mig filipí… jeje. Tot i això, he decidit continuar amb el meu viatge. Amb molta pena, deixo les Filipines, però estic segur que hi tornaré després d’haver viscut experiències increïbles.
No podia marxar sense una mica d’emoció! L’última nit, a les 2:43 de la matinada, em vaig despertar de cop i vaig veure com el llit i tot al meu voltant s’estava movent. Hi havia un terratrèmol. Hem va arribar l’alarma de prevenció del govern al meu mòbil, i uns minuts després va arribar la rèplica de 5,7 graus amb l’epicentre a General Luna, a Siargao. Tot va tornar a tremolar i amb el cor disparat, em vaig canviar ràpidament, agafant les claus de la moto per sortir corrents en cas que arribés l’alerta de tsunami, però al final tot va quedar en un ensurt.
La Michelle va tornar a Siargao i vam passar l’últim dia junts, a la nit vam anar al Naga amb el Luca, els seus pares i una amiga de la Michelle. El dissabte, jo pensava que tenia el vol a les 16:00. El Ruxi, el meu amic de Viladecavalls i pare de l’Una, arribava a Siargao a la 13:00 per celebrar el cap d’any a l’illa. Gràcies a ell vaig descobrir aquesta illa l’any passat i feia més d’un any que no ens veiem. Havíem quedat per prendre un cafè abans que jo marxés. Però no va poder ser… a mig matí vaig mirar el mòbil i resulta que el vol sortia a les 12:55. Quedaven 2 hores, l’aeroport estava a 40 minuts, no havia reservat el taxi per anar, estava diluviant i encara no havia tornat la moto. Sort que la Michelle em va salvar i es va oferir a venir amb mi directament a l’aeroport amb la meva moto i ella va tornar la moto per mi.. Al final, vaig veure el Ruxi a través del vidre mentre caminava per la pista sense poder parlar..
Luca i Xavi moltes gracies per aquestes setmanes, m’enduc uns bons col·legues de Siargao i estic convençut que ens veurem aviat! Luca queda pendent que m’ensenyis els racons de Ibiza i Xavi la següent vegada a Siargao farem uns riures a la piscina de de les teves vil·les i ens riurem dels entrebancs que tens ara!
Gràcies, Michelle, per tot el que m’has ensenyat del teu poble, i de com s’esforcen per sortir endavant sempre amb un somriure a la cara. He vist una realitat que era invisible davant dels meus ulls i estic molt agraït per tot el que m’has ensenyat. Gràcies per ser com ets i per tot el que has compartit amb mi. La Michelle està treballant en la seva petita granja, de la qual estic convençut que aviat serà una gran granja! Vaig comprar la meva taula de surf a en Mike de València i tenia previst vendre-la per recuperar la inversió, però he decidit regalar-li a la Michelle i aportar el meu granet de sorra perquè la pugui vendre i invertir els diners que tregui en el seu negoci. Full focus in your business Michelle! Salamat Baboy!
Dues hores de vol fins a Manila, la Rio estava de viatge, però em va obrir les portes de casa seva per poder descansar la tarda i el vespre. Moltes gràcies Rio!
Vol de casi 8 hores, he passat tota la nit volant, i després de tres mesos perfeccionant el meu surf, ha arribat el moment de seguir avançant. Escric aquesta entrada des de Sunshine Coast, estic a Austràlia.