Bon any nou!
Aquesta setmana vaig traslladar-me a Phuket, situat a 3 hores en cotxe de Krabi. Tan aviat com em vaig asseure al coworking, el noi de la taula del costat es va apropar per presentar-se. Es diu Mike i és de Rússia. Hem fet una bona amistat i hem compartit molts dinars i sopars. Em va sorprendre descobrir que a Phuket hi ha una gran comunitat russa. Mike em va ensenyar a jugar al billar rus, una versió molt diferent de l’occidental.
A Sri Lanka, solia fer surf cada dia, però aquí a Phuket no hi ha onades. En canvi, hi ha un dels millors wakeparks, així que ara cada matí dedico dues hores al wakeskate. La principal diferència entre el wakeskate i el wakeboard és que amb el wakeskate no hi ha fixacions a la taula, el que fa que sigui més complicat mantenir l’equilibri.
El primer dia vaig haver de llogar una taula de wakeboard, ja que no n’hi havia de wakeskate disponibles. Però després de només 30 minuts fent un salt, vaig trencar la fixació de la taula.
En veure-ho, el conductor del cable, en Yim, va iniciar una conversa amb mi. Li vaig explicar que preferia el wakeskate, però que no tenien taules disponibles per a aquest esport. Per la meva sorpresa, Yim em va dir que ell tenia una taula i que me la deixava, incloses les bambes necessàries. Des d’aleshores, faig servir la seva taula cada dia, malgrat que li vaig dir que li pagaria per utilitzar-la, va negar-se. Com a agraïment, li vaig dir que el convidava a sopar o a prendre unes cerveses, però va explicar-me que no bevia alcohol. Em va sorprendre quan em va dir que cada nit anava a un local a fumar marihuana. Després de la pandèmia, Tailàndia ha legalitzat l’ús de la marihuana i ara es pot trobar en molts locals per tot arreu. Així que una nit vam quedar per fumar al “grow” i jugar una mica al billar. Com no li podia pagar les cerveses, li vaig convidar a la marihuana.
Sembla que el tindre de invitar mes dies a fumar ja que aquesta setmana m’he carregat les seves bambes.
El divendres vaig quedar amb en Mike per anar a sopar a un grill. El següent dia era el Songkran, la festa de l’any nou budista. No ens esperàvem que la festa comencés abans, el divendres mateix. Aquesta celebració implica una guerra d’aigua que es desencadena per tota la ciutat. De sobte, ens vam trobar enmig de la bogeria i no teníem com escapar-nos, així que vam decidir comprar unes pistoles d’aigua i unir-nos a la festa.
El Mike em va comentar que tenia uns amics que es dirigien cap a Patong amb una pick-up i em vaig apuntar sense pensar-s’ho dues vegades. De cop, em vaig trobar al mig de Patong immers en la guerra d’aigua més gran que mai havia vist. La veritat és que era una bogeria total.
El dia següent, la ciutat sencera es va convertir en una macro guerra d’aigua que va durar tot el dia i tota la nit. Vaig recórrer els diferents pobles en moto, observant com la gent local celebrava davant de les seves cases. Em vaig unir a uns locals que em van convidar a estar amb ells i em van oferir begudes.
Amb el pas de les hores, la situació va començar a descontrolar-se. Vaig presenciar dos accidents de moto, ja que la bogeria de la festa era tal que els accidents es produïen i la gent seguia tirant aigua sense parar, ambulàncies circulaven amunt i avall sense parar i grups de nens pujats en moto disparant aigua per tot arreu. Va ser una bogeria total. El pitjor era quan et paraves a un semàfor i et vessaven aigua gelada amb glaçons per l’esquena.
La bogeria era tal que no hi havia cap lloc segur, et tiraven aigua per tot arreu. En un moment donat, vaig decidir anar a descansar una estona a l’hotel, però fins i tot els treballadors de l’hotel hem tiraven aigua pels passadissos. Va ser una bogeria total. Vaig gaudir com un nen de la festa, però em vaig adonar que els tailandesos estaven molt sonats.