Nit a la selva
Cada matí a Phuket segueixo una rutina estable. Dues hores de wakeskate al Phuket Wake Park. Entre setmana i pel mati tinc pràcticament el wakepark per mi sol, a excepció d’alguns jubilats russos que igual que jo fan wake cada matí. Tots ells estan com un toro, hem porto especialment bé amb Vlad i com no amb el Yim que esta treballant però hem va corregint alguns moviments.
A la tarda, solc trobar-me amb en Mike al coworking. Ell a fundat una startup que organitza esdeveniments diversos, des de partides de voleibol fins a trobades de jocs de taula. És admirable veure com gestiona un equip de nou persones a distància, des de Phuket fins a Rússia. Després de les hores laborals, solem sortir a sopar plegats, explorant els restaurants locals i deixant-nos portar per les seves delícies gastronòmiques.
Una nit, just després de sopar, Mike, la seva parella Masha i jo vam decidir anar a fer un massatge. Amb un somriure ple de malícia, el Mike insistia que la meva estada no estaria completa sense experimentar un autèntic massatge tailandès. Estic segur que encara es deu estar partint de riure, el cabrón, quan recorda aquella nit.
La massatgista, una dona imponent que duplicava el meu pes, no va dubtar a utilitzar tot el seu cos per pressionar profundament sobre la meva esquena (es va pujar sobre mi). Hi havia moments en què pensava que treia el sopar sota la seva intensa pressió. No només això, sinó que també va començar a retorçar-me les cames i els braços. Mentre tant, allà estava el traïdor del Mike, gaudint tranquil·lament d’un suau massatge d’oli, totalment relaxat. Quan vaig sortir d’allà, amb prou feines podia caminar.
El cap de setmana passat, vaig decidir embarcar-me en una aventura fora del comú. En la foscor encara densa del dissabte matí, a les cinc, vaig arrencar la meva moto i vaig posar rumb cap al parc nacional de Khao Sok. Després de tres hores serpentegent per carreteres, vaig arribar al cor d’aquest paradís verd, on em van rebre el Piti i el But, els meus guies per aquesta expedició nocturna a la selva.
El dia va començar amb una caminada de dues hores durant la qual vam tenir la fortuna de veure serps i llangardaixos lliscant entre la frondositat. La calor asfixiant de 35 graus amb sensació tèrmica de 40 ens va impulsar a refrescar-nos en un riu proper, un oasi d’aigua fresca enmig de la jungla.
Després del bany, vam gaudir d’un arròs preparat pel Piti, abans de muntar el nostre campament de hamaques. Amb el capvespre vam encendre un foc, preludi de la nostra vetllada culinària amb bambú, una tècnica tradicional que tenia moltes ganes de provar.
A la tarda, vaig acompanyar al Piti a tallar una branca de bambú. En un moment de dubte, vaig optar per treure’m les bambes per travessar un riu, decisió que més tard lamentaria quan, durant la nit, vaig recordar els animals que havíem vist. Però la veritable aventura va arribar quan, intentant gravar un vídeo mentre el Piti tallava el bambú, un niu de formigues va caure sobre mi, el Piti hem va ajudar a treure-me-les de sobre però no parava de riure.
Cuinar amb el bambú va ser una experiència reveladora. Omplíem el cilindre natural amb els ingredients i el col·locàvem al costat del foc. Més que el menjar, el que va fer especial aquella nit va ser l’intercanvi de cultures que va sorgir mentre compartíem històries i rialles al voltant de les flames.
La nit encara guardava més aventures. Embolicats en la foscor, vam iniciar una caminada nocturna de dues hores, un recorregut silenciós entre l’ombra dels arbres, atents a cada moviment. Ens vam aturar per veure granotes, taràntules i escorpins en el seu entorn natural, captivats per la seva presència misteriosa. El moment culminant va arribar quan, després de decidir asseure’ns i esperar sota la llum de la lluna, una gran silueta va travessar el camí cap al riu. Aquest esdeveniment efímer, enmig del silenci augmentat per la nostra expectació, es va gravar profundament en la meva memòria.
Dormir en una hamaca, enmig dels sons de la selva, va ser una experiència que mai oblidaré. La calor era tanta que vaig haver de dormir en banyador, però el foc va mantenir allunyats els mosquits i la majoria d’animals curiosos. Aquella nit, embolicat en la immensitat de la jungla, vaig sentir-me increïblement petit, i mentre els gibons cantaven al lluny, vaig tenir moments de profunda reflexió i connexió personal.
Continuo el meu viatge i escric aquesta entrada des de Bali. Vull aprofitar per agrair al Mike i als seus amics russos per aquestes setmanes compartides. La meva ultima nit a Tailàndia vam jugar al popular joc de rol “màfia”. Inicialment, el joc es desenvolupava en rus, i jo simplement observava mentre bevia cervesa. Però, en un gir acollidor, els 15 russos van decidir jugar l’última partida en anglès perquè jo pogués participar. Encara que ni ells ni jo parlem anglès perfectament, la bona voluntat i les cerveses van facilitar la comunicació. Una acomiadament perfecte. El meu equip va guanyar la partida! Gràcies de tot cor a tots.
