Un mes vivint a Bali
Han passat gairebé tres setmanes des de la meva última publicació, i he de reconèixer que he incomplert el meu compromís de publicar cada setmana. Encara estic a Bali, i avui intentaré resumir aquestes últimes tres setmanes. Prometo esforçar-me per tornar a la regularitat de les publicacions setmanals i compartir amb vosaltres tot el viatge.
Els qui heu estat seguint el blog recordareu que a Sri Lanka vaig conèixer la Tata, una noia russa de Yekaterinburg. Després de mantenir el contacte mentre ella seguia a Sri Lanka, la seva estada va arribar a fi i, abans de tornar a Rússia, va decidir visitar-me a Bali.
Hem passat junts una setmana i mitja descobrint l’illa, des de la icònica ‘Gate of Heaven’, famosa a Instagram. Però el que ningú no explica és que per aconseguir la famosa foto has de fer fins a tres hores de cua. També vam explorar els verds camps d’arròs i el Monkey Forest a Ubud, on vam tenir un petit entrebanc amb un mono.
Vam celebrar el seu aniversari al restaurant ‘Blanco par Mandif’ a Ubud, gaudint d’un exquisit menú degustació preparat pel millor xef d’Indonèsia. Ara la Tata ha tornat a casa, però espero que en el futur puguem retrobar-nos a Rússia, Catalunya, o potser en algun altre racó del món.
He forjat una sòlida amistat amb el Raimis de Lituània, que continua amb la construcció de la seva casa aquí a Bali. Junts hem seguit fent surf, compartint llargues converses i cerveses. Recentment vam celebrar el seu aniversari, vam gaudir d’una pizza i una bona ampolla de vi en un restaurant local. Després, vam anar a prendre una cervesa a la vora del mar i vam passejar per la platja de Canggu. Estic segur que aquesta amistat perdurarà molt més enllà del meu temps aquí a Bali.
Normalment, el meu lloc de treball és el Torst Coffee, on gaudeixo d’una bona connexió a Internet, tranquil·litat, i boniques vistes. A més, està a només dos minuts en moto de la meva residència.
No obstant això, l’altre dia vaig decidir canviar d’ambient i vaig anar al coworking Tribal. Allà vaig conèixer en Victor, un malagueny que fa varis mesos que viu i treballa des de Canggu.
A Bali m’estic enfrontat a la problemàtica del dengue. Els camps d’arròs creen un hàbitat ideal per als mosquits, incrementant el risc de transmissió d’aquesta malaltia. He vist diverses persones afectades per aquesta febre, i malgrat prendre totes les precaucions possibles, evitar les picades de mosquits durant la nit és gairebé impossible, convertint-se en una mena de loteria. A l’hotel on estic allotjat, ja hem tingut alguns casos, fins i tot va haver de venir una ambulància per a un hoste que patia símptomes severs del dengue.
Després d’un mes vivint a Bali, puc afirmar que és un lloc ideal per treballar i per fer contactes professionals. No obstant això, no ho recomanaria com a destinació de vacances. L’illa està excessivament massificada, cada dia em trobo en embussos de trànsit per anar a qualsevol lloc, i la infraestructura de Bali sembla no poder suportar més pressió, amb nivells preocupants de contaminació. Les imatges idíl·liques que es veuen a Instagram contrasten amb la realitat dels llocs turístics, que estan sempre abarrotats de gent. Aquest és el dilema que sovint oculten les xarxes socials. Amb això en ment, i encara que em queden unes setmanes a Bali, demà canviaré d’aires i m’encaminaré cap a Lombok per explorar aquesta illa veïna.
