Connexions i Comiats
He decidit allargar la meva estada a Lombok. Setmana estranya per coincidir amb la Patum a Berga, a la qual no havia faltat mai. A través d’una videotrucada amb el meu germà, vaig viure la sortida dels gegants al migdia a Berga. Curiosament, la sortida dels gegants a Berga, va coincidir amb la posta de sol a Lombok i els càntics de l’Alcorà van començar ressonar des de la mesquita.
Degut a la diferència horària, mentre jo esmorzava o surfejava, no podia deixar de pensar que, al mateix moment a milers de quilòmetres de distància, a Berga estaven en plena festa. Alguna videotrucada com la de la Alexia per mostrar-me la plaça en directe, no feien més que recordar-me el que m’estava perdent.
He passat gran part de la setmana amb la Sandra, que és un veritable terratrèmol. Semblava que els rols estaven invertits, i jo era qui havia de controlar-la, en un caxondeo constant.
Junts hem anat a surfejar, a sopar, i hem compartit algunes cerveses. Honestament, no sé d’on treu tanta energia. Tot i que el seu anglès no era molt bo, això no l’aturava ni un instant, deia tot el que pensava sense cap mena de filtre a mi i a l’altre gent. La seva vitalitat és contagiosa i ha fet d’aquesta setmana una bona experiència.
He establert una bona amistat amb les famílies d’Andy i Hirlan, i he sopat alguns dies a casa seva. M’estan introduint als seus costums i la seva gastronomia, una experiència molt enriquidora.
Un dia, vaig anar a sopar a casa d’Andy i la Sandra es va unir a nosaltres. Abans del sopar, estava lleugerament preocupat que alguna de les bromes típiques de la Sandra pogués no ser ben rebuda per la diferència cultural. Tot i això, la família d’Andy va reaccionar molt positivament. No només van entendre l’humor de la Sandra, sinó que no van parar de riure durant tot el sopar.
Al coworking vaig conèixer la Tea, una noia de la República Txeca. Aquest cap de setmana la vaig recollir amb la moto per anar junts a la part sud-est de l’illa, a la platja Pink Beach. En teoria, la sorra d’aquesta platja hauria de tenir un to rosat degut al corall vermell, però realment no tenia cap color especial… jeje. Ens va sorprendre estar sols, a excepció d’alguns pescadors locals, tenint en compte que és una platja turística. Allà vam descobrir que hi ha més d’una ‘Pink Beach’, i que els locals aprofiten per cobrar entrada als turistes, posant el nom de ‘Pink Beach’ a diverses platges. Tot i que la platja no era rosa, vam gaudir de la tranquil·litat de tenir tota la platja per nosaltres. La Tea, que ha viscut en països com Nova Zelanda, França i fins i tot a Espanya, a Màlaga. Ara també està viatjant pel sud-est asiàtic treballant remotament. Vam connectar de seguida, rient i compartint històries com si ens coneguéssim de tota la vida, tan absorts en la nostra conversa que ni ens vam adonar que es feia fosc. Vam haver de fer l’hora i mitja de tornada a Kuta ja de nit amb la moto.
Aquest matí, la Sandra ha marxat cap a Bali i la Tea ha partit cap a Kuala Lumpur. Una de les belleses d’aquest viatge és la increïble varietat de persones que coneixes i la riquesa que t’aporten. No obstant això, la part més difícil és l’efimeritat d’aquestes trobades, el fet de haver de separar-te constantment de persones que, encara que breument, es converteixen en part de la teva vida. Però el camí continua i amb ell, la promesa de noves amistats i aventures.