Gràcies Indonesia
El que suposadament era un cap de setmana de pas a Bali va acabar sent tota una aventura. El ferri de Lombok a Bali va començar bé, em vaig assentar a la coberta perquè dins estava ple, i de sobte, un passatger indi va començar a pagar cerveses a tothom. Segurament també va pagar a la tripulació perquè li deixessin ficar musica maquina índia per els altaveus de la coberta a tot drap.. Estava pujant la festa, però va durar poc… De cop, un canvi brutal amb onades gegants i un vent que bufava que feia por. Durant tres hores, la gent estava tirada per terra, xopíssima, la noia al meu costat tirada al terra plorant del pànic de no poder marxar d’allà. Però enmig de tot aquest caos, vaig al·lucinar amb una cosa que no havia vist mai, un peix volador va saltar de l’aigua i va volar durant més de deu segons abans de capbussar-se de nou. Va ser flipant, un moment de màgia pura enmig del caos!
La nit vaig quedar per sortir amb el Pau i el Marc, però gairebé no surto perquè vaig agafar fred al ferri i em sentia una mica destemplat. Però al final vaig decidir anar-hi. Quina casualitat que el Pau i el Marc també estaven a Canggu, i just tornaven a Barcelona l’endemà. Una bona hamburguesa al local Old man’s i com que no tenien moto, vam fer com els indonesis. Tres en una scooter pel mig de Canggu.
Els últims dies em debatia sobre què fer amb la meva taula de surf. Finalment, diumenge al matí vaig decidir vendre-la. Em vaig quedar amb les quilles i el leash, recuperant part de la inversió inicial, encara que no tot el que hauria desitjat ja que la taula estava trencada i necessitava reparació. Aquesta taula em va portar grans moments, bones onades i em va empènyer a un altre nivell. Durant la revisió, van descobrir que també s’havia trencat per l’altre costat. La vaig comprar nova i en només dos mesos l’havia destrossat, un clar senyal que realment li vaig treure tot el suc! El lloc és a Bali, i aquí es quedarà.
En aquest viatge ja hem vaig adonant que quan no tens plans es quan sorgeixen les millors aventures. Després de dinar en la meva última tarda a Bali, vaig anar a un xiringuito a Batu Balong per prendre una cervesa sol mentre observava els surfistes i reflexionant sobre tot el que havia viscut durant aquests 60 dies a Indonèsia. Al meu costat es va seure una noia i vam començar a parlar, el seu nom es Aura i es de Colòmbia però actualment viu a Austràlia. Vam passar la tarda junts al xiringuito, compartint cerveses, parlant de la vida i rient amb històries dels nostres viatges. De sobte, dos noies mes es van assentar al costat i al cap de una mica vam començar a parlar també. La Mar és francesa i fa tres anys que viu a Bali, mentre que la Math és de Bèlgica i treballa en un vaixell a Austràlia.
Vam decidir anar a sopar tots junts, i ens vam trobar en un dels restaurants mexicans més bojos on he estat, on celebraven els aniversaris amb licor en flames, els cambrers ballaven sobre les taules animant a la gent a unir-se a ells, i la gent feia la conga mentre els cambrers repartien tequila directament de l’ampolla a la boca.
Així va ser com vaig acabar ballant sobre la taula d’un restaurant mexicà a Bali amb una colombiana, una francesa i una belga que unes hores abans ni coneixia. Aura, Mar i Math, tal com us vaig prometre, aquí teniu l’escrit! Gràcies per tots els riures!
Després de dos mesos intensos a Indonèsia, ja estic a Singapur, he escrit aquesta entrada des de l’avió. Han estat dos mesos plenes de moments inoblidables i aprenentatges profunds que m’han ajudat a créixer en molts aspectes. Gràcies de cor a tothom qui m’ha acompanyat durant aquests mesos increïbles. Els records d’aquesta experiència romandran sempre amb mi.
Raimis, revisant les mètriques de la pàgina web, he vist que hi ha una connexió des de Lituània i només conec una persona d’allà, sé que segueixes els meus escrits. Has acabat la teva casa a Bali i vas tornar a Lituània abans que tinguéssim l’oportunitat de retrobar-nos. No vam poder celebrar la finalització del teu projecte a la piscina de la teva nova casa amb aquella cervesa que vam dir. Gràcies per tots els moments compartits, els dinars al Sika, les onades que vam agafar junts i tots els consells que em vas donar. Tenia una ampolla de vi australià per obrir, així que li he dit a la Mani que te la guardi fins que tornis a Bali amb la teva família. Gaudeix-la! Moltes gràcies per tot, segur que ens tornarem a trobar!
