Salamat Karajaw, Filipinas!
Setmana relaxada aquí a El Nido. El tifó Gaemi va passar per Filipines, així que tot i no patir-lo directament, sí que ens ha deixat uns dies sense sol i amb força vent. La Isa i en Pere van tornar de Corón per mar i van aprofitar per passar l’última nit amb nosaltres a El Nido. Vam sortir a sopar per acomiadar-nos com cal, però estic ben segur que ens tornarem a trobar ven aviat!
El divendres vam fer el nostre últim sopar a les Filipines, ja que l’endemà tocava volar cap a Manila i el Mini i el Berni tornaven cap a Barcelona. Vam anar al restaurant Barracuda d’El Nido per fer un bon tancament del nostre Juliol junts a les Filipines. Ostres i un bon plat de bistec amb llagosta. La idea era fer una cervesa i cap a dormir, ja que el taxi ens recollia a les 6 del matí… però les coses van prendre un altre rumb, com sol passar.
Vam anar al bar Happiness, on la Ces, una filipina que treballa en remot per una companyia dels EUA es va assentar amb nosaltres i vam estar parlant una bona estona, li deuríem caure en gracia ja que ens va convidar a dues rondes completes a tots 3. Després, cap al pub “Amigos” on ja no hi va haver freno… Comences amb una cervesa, segueixes amb un xupito i acabes menjant una pizza de matinada, poques hores abans de volar. El taxista va haver de venir a trucar-nos a la porta de la casa.
Vam aterrar a Manila a les 9:30 del matí, i el Berni i el Mini encara tenien unes hores fins al seu vol de tornada a Barcelona al vespre. Allà ens esperava la Rio, que no veia des de la última Patum a Berga, fa ja dos anys. Ens va convidar a casa seva a Manila, i gràcies a ella, el Berni, el Mini i jo vam descobrir una faceta de Manila completament nova. La Rio viu a BGC, una urbanització de luxe dins de Manila. Passant les diverses portes de seguretat, et trobes en un altre món, jardins impecables, piscines i jacuzzis, gimnasos, guarderies… un oasi de pau i harmonia enmig del bullici de Manila.
La Rio ens va convidar a dinar en un restaurant italià on la pasta era simplement increïble. Desprès un un gelat i més tard vam aprofitar per relaxar-nos a una de les piscines de la urbanització. Fins que va arribar l’hora del comiat… Després d’un mes ple d’aventures amb els terratrèmols de Vilamarí, un taxi de Grab va arribar per recollir el Mini i el Berni a la recepció de la urbanització per dur-los a l’aeroport. Un acomiadament dolç-amarg, ple de bons records que segur quedaran per sempre.
Mini i Berni, vull tornar a agrair-vos per venir a veure’m. Hem passat un juliol ple d’experiències i bones anècdotes. Sens dubte, moments que quedaran gravats en la nostra memòria! La vostra energia positiva m’ha carregat i tindrem rialles que duraran molt de temps… Jejeje. Moltes gràcies per tot germans Bernardí!
A la tarda, va arribar la filla de la Rio, que jugava als jardins de la urbanització amb les seves amigues. Es diu Una i és també filla del meu amic Ruxi de Viladecavalls. Feia temps que no la veia i ja no se’n recordava de mi, ja que era molt petita l’última vegada, però li vaig mostrar una foto on sortia ella de bebè a l’Ametlla de Mar, en unes vacances que vam compartir. Em va estar ensenyant tots els seus ninos i em va regalar una polsera que ara porto amb mi.
A la nit vam anar a sopar un dels millors Ramens que he provat mai! Després vam tornar a casa per fer un te tranquil·lament, on vam estar parlant una bona estona. Rio, moltes gràcies per la teva hospitalitat, per deixar-me quedar a dormir a casa teva i per convidar-nos als meus amics i a mi!
Aquest matí m’he despertat amb una estranya calma… sense que el Mini em salti al llit oferint-me un cafè, jejeje. Hem esmorzat al jardí de casa amb la Rio, pa de sal i cafè. Al cap d’una estona, he agafat les meves coses i m’he acomiadat de l’Una i la Rio. Després d’un mes ple d’aventures, torno a estar sol, en busca de noves experiències. Com és habitual, aprofito els viatges d’avió per escriure aquest blog. Publico aquesta entrada des de la República de Xina, ja soc a la capital de Taiwan, Taipei!