Taipei
He estat una setmana a Taipei. Des de l’inici, el xoc cultural era evident. Gairebé ningú parla anglès i tot està escrit en xinès. No m’esperava massa de Taipei, però m’he endut una sorpresa! Molt pocs turistes occidentals i no entenc per què no és un destí turístic més popular. He estat a grans ciutats asiàtiques com Bangkok, Singapur, Manila o Kuala Lumpur però cap d’elles he menjat com aquí, claríssimament el menjar de Taipei esta a un altre nivell. Mercats a cada cantonada on pots provar qualsevol cosa. El problema? La majoria de venedors no parlen anglès, menús amb lletres xines i plats molt diferents del que estem acostumats. Per demanar bàsicament mirava els locals i si feia bona pinta els i deia que volia el mateix, buscava fotos i ressenyes a Google, o simplement deixava que els venedors triessin i hem sorprenguessin. El preu sempre era una loteria, des de 3 fins a 25 euros.
He menjat sushis increïbles i per primer cop, he provat l’orella de mar, que és una cosa així com una ostra, i m’he atrevit amb el famós tofu pudent. I sí, és veritat el que diuen, el gust es diferent a la olor. No diria que va ser deliciós, però tampoc era per sortir corrent. I també alguns altres plats que encara ara no sé ben bé què eren.
On estava allotjat vaig conèixer el Gang i el Kimjaeu, dos coreans de Seul. Vam anar a sopar junts i un von xou per demanar.. Ells no parlen anglès i parlàvem amb l’ajuda del traductor del mòbil. Però igual que jo, ells tampoc entenien el menú que estava en xinès, i el cambrer tampoc parlava anglès ni coreà.. A més, ens teníem que ficar d’acord de que volíem perquè vam demanar sushi per compartir.
A Taipei, et pots trobar de tot. Passejant, vaig topar amb una botiga que venia aletes de tauró. Vaig treure el mòbil per fer una foto, però de cop la dependenta es va plantar davant meu i hem va començar a parlar en xines una mica exaltada. Vaig captar el missatge i no vaig poder fer la foto. Però més endavant vaig trobar una altra botiga. Sabent que es el que passaria vaig anar ràpid, abans que pogués reaccionar ja havia tirat la foto. Altre vegada la dependenta es va exaltar però jo ja tenia la foto i vaig marxar de la botiga.. jeje
Una nit vaig decidir pujar l’Elephant Mountain ja que te unes bones vistes de Taipei. Allà vaig conèixer el Kevin, o Chu Ling Lun com es diu realment. Els dies següents, el Kevin es va convertir en el meu guia turístic particular per Taipei. Parlava una mica d’anglès, però de tant en tant trèiem el mòbil per utilitzar el traductor. Em va explicar que jo era el segon occidental que havia conegut. Cada matí, em recollia amb la seva moto i, entre altres, em va portar a provar l’esmorzar típic taiwanès, un entrepà de xurro que sucaven en llet de soja, o una mena de sopa de cacauet.
Un mati el vam dedicar a pujar el Shishisei, el volcà més alt de Taipei. Encara fumeja per les fumerols, i les vistes de Taipei des d’allà dalt són brutals. Després de la caminada, el Kevin em va convidar a dinar al restaurant dels seus pares.
Durant el dinar, el Kevin em va preguntar si tenia alguna curiositat sobre Taiwan. Sense pensar-m’ho, li vaig disparar en fred: Quina relació teniu amb Xina? El seu rostre va canviar una mica, i després de preguntar-me per què volia saber-ho, al que li vaig respondre que m’agraden els temes de geopolítica. Hem va dir que ja m’ho explicaria en un altre moment, ja vaig veure que amb el restaurant ple no era el millor lloc per aquesta conversa.
Per la nit menjàvem plats típics taiwanesos mentre xerràvem de tot una mica, sobretot de les diferències culturals. Quan vam tocar el tema de les creences, vaig mencionar que soc ateu i no crec en cap déu. El Kevin, per la seva banda, em va explicar que ells creuen en la reencarnació, tot i que també té moltes preguntes al respecte. Després hem va explicar les tensions amb Xina. Segons ell, a Taiwan estan convençuts que un dia Xina intentarà envair-los, i estan preparant-se per aquesta moment. Recentment el Kevin havia completat quatre mesos d’instrucció militar. Hem van dir que segueixen de molt a prop el que esta passant a Ucraïna.
I que mes apart de treballar cada dia.. Vaig aprofitar per pujar a la torre Taipei 101, que te una alçada de 508 metres. Vaig visitar la plaça de la llibertat, també vaig estar en un saló de còmics i videojocs, tot i que no soc cap expert en la matèria.
I el Michael, un austríac que viu aquí. Em va ensenyar en la vida nocturna de Taipei amb els seus amics, on vaig conèixer en Guillermo, un granadí que ha fundat https://naturalvibes.eu/ , una marca de roba sostenible i ètica.
Kevin, estic molt agraït que m’hagis ensenyat la teva ciutat i la teva cultura! Moltes gràcies per compartir aquests dies junts! Segueix els teus somnis i no en tinguis cap dubte que la pròxima vegada serà a Barcelona!
Torno a escriure des de l’avió, i després d’una setmana a la ciutat ja n’hi ha prou. Necessito natura i tornar a sentir l’adrenalina de surfejar. És temporada de tifons al Japó, amb el seu punt àlgid a l’agost. Tot i que pocs tifons arriben a l’illa principal, les illes subtropicals del sud, a tres hores en vol des de Tòquio, sí que reben l’impacte. La previsió és que d’aquí a deu dies arribin bones onades al conegut popularment com a Hawaii japonès. Ja estic a punt. Estic a Okinawa!