Els meus pares van arribar a Hanoi el passat dia 12, he aprofitat per agafar-me uns dies de festa de la feina per explorar junts Vietnam. Encara estem veient les conseqüències que ha deixat el tifó Yagi, zones inundades i arbres arrencats de soca-rel. Malgrat això i que segueix plovent cada dia, no hem deixat de visitar els indrets més emblemàtics, des dels mercats nocturns del barri antic, passant pel famós carrer del tren o l’espectacle de titelles d’aigua.
Després de Hanoi, vam dir-nos cap a Halong Bay per embarcar-nos en un creuer de tres dies. Aquesta zona havia estat greument afectada pel tifó Yagi i el govern havia prohibit l’accés als turistes, però les prohibicions van ser aixecades just abans de la nostra arribada. Vam decidir anar i vam ser dels primers visitants desprès del tifó. El port estava devastat, ple de vaixells enfonsats. Vam ser traslladats en una barca ràpida fins al lloc on els creuers estaven ancorats, on també vam poder veure creuers de gran envergadura naufragats.
Durant tres dies, vam gaudir de la tranquil·litat i dels impressionants paisatges de la badia.
Mentre la meva mare es relaxava, el meu pare i jo vam agafar un kayak per anar a explorar. Vam descobrir una cova que vam poder entrar amb el kayak i també sense que ens veies la meva mare o els tripulants vam pujar sobre de un dels creuers naufragats.
Després, vam agafar un autobús que ens va traslladar a Tam Coc per explorar la zona de Ninh Binh. Malgrat que tota la província estava encara inundada i seguia plovent, vam gaudir de l’entorn tres dies. Un matí, vam fer la versió vietnamita de “Fent camí amb el Russi” pujant la Mua Cave. A la tarda, mentre el meu pare estava rebentat a l’hotel, jo i la meva mare vam agafar els impermeables per sortir a caminar sota la pluja i anar a fer unes cerveses i unes partides de bitllar.
Vam tornar a Hanoi per agafar un vol cap a Da Nang, on jo ja havia passat dues setmanes. A Da Nang, vam explorar la regió visitant llocs com el poble de Hoi An, la muntanya de marbre, el pont del drac a Da Nang, i Ba Na Hills amb el seu famós i espectacular pont de les mans.
Una de les millors parts de Vietnam és la seva gastronomia. El meu pare i jo continuem amb la batalla amb la meva mare. El meu pare i jo ens animem ràpid a provar plats locals, mentre que la meva mare ja està una mica farta de sorpreses gastronòmiques. Així que anem combinant la cuina vietnamita amb menjars mes occidental o altres com la barbacoa coreana.
Dinar divertit quan la meva mare va triar un restaurant a Hanoi que sortia a la guia Michelin, esperant evitar sorpreses. Però, era un local especialitzat en chả cá, un plat vietnamita fet amb peix cap de serp, i era l’únic que servien! Contra tot pronòstic, el plat va acabar agradant-nos bastant a tots.
Després del tifó, el clima continua sent inestable, amb pluges i temps incert per les tardes. La part positiva es que les onades van tornar a Da Nang, i vaig gaudir d’una de les millors sessions de surf de la temporada. La part negativa i menys divertida a sigut avui al vespre que hem agafat un petit avio de hèlices. Durant dues hores hem tingut turbulències al travessar les tempestes, anava a escriure el blog a l’avio però no he pogut. Així que l’acabo ara de nit a l’habitació del meu hotel, estem a Siem Reap, estem a Cambodja.