Welcome back to paradise
Torno a estar a Siargao, és la meva tercera vegada aquí. Aquesta vegada, necessitava frenar una mica, establir-me durant unes setmanes i recuperar la sensació de “rutina” desprès de passar per 6 països en les ultimes 7 setmanes. Així que he agafat un mini pis en una villa que inclou cuina, bany, dormitori, i un espai de treball amb connexió per satèl·lit a Starlink. Realment necessitava desfer la maleta i tenir un armari on guardar la roba… Finalment una mica d’ordre!
Ara fins i tot tinc mascotes! Dos gossets i un gat que cada matí puja a la meva terrassa i pica el vidre. La casa té un jardí ample on es passen el dia jugant.
Siargao és una illa petita al sud-est de Filipines on la vida transcorre a un altre ritme. Aquí es respira tranquil·litat, és una fusió de gent local i surfistes occidentals en busca de bones onades. L’illa també és un punt de trobada per a una bona comunitat de nòmades digitals que gestionen els seus negocis des d’aquí. A més, ofereix una varietat de bons restaurants on és possible menjar bé i relaxar-se després de surfejar.
Part d’aquesta nova “rutina” és que he tornat a cuinar, no cuinava des del maig quan estava vivint a Bali ja que porto mesos menjant de restaurants. No es una qüestió de costos ja que sovint surt més a compte menjar fora aquí, sinó més bé pel plaer de tornar als mercats locals, triar els ingredients i dedicar temps a cuinar. Encara que amb els restaurants fantàstics i assequibles d’aquí, no he acabat cuinant tant com pensava. Però sí, encara m’enredorto de com fer-ho..jejej
La meva rutina aquesta setmana ha estat igual cada dia: Surfejar cada matí, dinar i després posar-me a treballar. Vaig venir aquí específicament per la temporada de surf. Al juliol vaig estar aquí també, però amb una taula llarga perquè les onades eren petites. Ara, a l’octubre, la història és diferent, les onades són grans, molt grans. Surfejo cada dia a la platja de Tuason, considera per surfistes de nivell intermedi/avançat. El primer dia nomes arribar abans de ficar-me a l’aigua, ja sortia un surfista local amb la taula partida per meitat en dos trossos. Vaig saber de seguida que la festa començava. El primer dia una onada hem va enfonsar fins tocar les roques del fons marí i ja hem vaig fer alguns talls, va ser un bateig intens.
Amb els dies, m’he adonat que les onades són una mica per sobre del meu nivell, però estic aprenent a posicionar-me millor observant als altres surfistes. Estic molt content de poder surfejar amb una taula curta de 6,2 polsades, es igual que la que vaig comprar a Bali però amb menys volum. Intento agafar les onades “més petites”, encara que de tant en tant arriben sèries de barrils on els pros es llancen dins del tub. És espectacular veure-ho.
Però el veritable repte no són les grans onades ni el fons marí ple de roques afilades. El problema real és el “localisme”. Si mai no has surfejat, podràs pensar que en el surf hi ha ambient amigable, però no és així a l’aigua, on es lliura una batalla força hostil per agafar les millors onades. Aquí a Siargao, he observat que els conflictes amb els locals són més freqüents. Només es respecten entre ells i no apliquen les normes no escrites de prioritat quan es tracta d’estrangers. És una situació curiosa, ja que la majoria d’estrangers són israelians, així que som locals, israelians i jo enmig, fent el que puc.. jejej Un dia, vaig tenir uns “problemilles” amb els locals, una onada força gran hem va agafar desprevingut i vaig saltar de la taula en comptes de passar-la per sota, accidentalment la meva taula va tocant el braç d’un local que estava dins del tub. Va ser error meu, i li vaig demanar disculpes, però en un instant em vaig veure rodejat per tots els locals, dient-me literalment en angles “Tu no ets d’aquí, marxa de la nostra platja” mentre hem tiraven aigua. Hem van tirar alguna vegada de la taula però l’únic que van aconseguir es que ara li fico mes morro a agafar les onades.
He surfejat cada dia, excepte el dissabte, quan vaig decidir descansar una mica i recuperar forces. Aprofitant el dia, vaig anar a la platja amb l’Alina, una noia d’Ucraïna que porta dotze anys vivint a Barcelona. Vam sopar Kinilaw al restaurant CEV, i em va parlar dels negocis que està obrint per generar ingressos passius. Vam tenir una conversa llarga i molt interessant sobre el tema.
Avui he passat tota la tarda surfejant, i mentre estava a l’aigua surfejant, he tingut el plaer de veure com el cel es tenyia d’un taronja intens amb la posta de sol. Siargao té aquest encant inexplicable, alguna cosa en l’aire que simplement t’atrapa. Entre plaer, pau i adrenalina, tot es barreja aquí en un sol lloc, així que he decidit quedar-me unes quantes setmanes més.
