Gassss al Surf!
Segueixo amb la meva rutina a Siargao: Surf al matí i treballar a la tarda. A diferència de la setmana passada, els horaris de marea alta no m’han quadrat gaire bé, així que m’ha tocat fer surf ben d’hora. He explorat altres onades d’esquerres com Cementary, Bumee i Stimpy’s, situades mar endins i accessibles només en barca, ja que són més permissives amb les mitges marees. Després de cada sessió, continuo descobrint nous racons on menjar a General Luna, com l’Ohm Café.
El dijous passat, mentre sopava al CEV, vaig sentir que la parella del costat parlava català. Eren la Nati i el Jordi, de Banyoles, que estaven celebrant la seva lluna de mel. Després de estar parlant una mica, vam quedar per trobar-nos l’endemà a la nit i fer unes cerveses junts.
El cap de setmana, road trip cap al nord de l’illa per surfejar a la famosa platja de Pacifico. Com que la marea alta era a la tarda/vespre, fent temps vaig descobrir el restaurant Sausalito, amb unes vistes increïbles de la platja. Una bona paella i piscina mentre esperava que la marea pugés.
Durant la setmana, mentre surfejava a l’onada de Stimpy’s, vaig conèixer al Pedro, de Blanes. Curiosament, ens vam tornar a trobar a Pacifico! El tio és una màquina i em va donar uns quants consells. Les onades eren força grans i gairebé no vaig poder agafar-ne cap, ja que, malgrat no haver-hi massa gent, tots els surfistes eren millors que jo i agafaven les onades abans. Vaig tornar a gaudir de una posta de sol des del mar. Desprès de la posta de sol la gent va començar a sortir de l’aigua però hi havia lluna plena i tenia de aprofitar la oportunitat.. Vaig fer una hora més de surf sota la llum de la lluna, amb ben pocs dins l’aigua. Sens dubte, una experiència increïble…
Diumenge vaig tornar a Pacifico amb la moto i vaig dinar una altra vegada al Sausalito. Les onades eren encara més grans que el dissabte i jo no aconseguia agafar-ne cap. Entre els locals, els israelians i els australians, tots uns cracs, jo no tenia cap oportunitat. No deixaven passar ni una onada, i em vaig adonar que podria estar hores sense agafar-ne cap. Així que vaig decidir posar-me una mica més enrere. Si passava alguna “més petita”, probablement la deixarien passar i seria la meva oportunitat, però si arribava una onada gran, corria el risc de no poder esquivar-la. I justament va passar això.. no havien passat ni cinc minuts quan una onada enorme em va engolir. Hem va tirar fins al fons i vinga a donar voltes.. Quan vaig sortir a superfície, la taula estava trencada per la meitat, de miracle no es va partir en dos. Així es va acabar la meva sessió, amb la taula partida i sense haver agafat cap onada.
La taula era llogada i desprès de negociar amb els de la botiga la broma va sortir per 200 euros. A la botiga, em van comentar que no era el primer.. de fet, era la cinquena taula que arribava partida per la meitat aquesta setmana degut a la força de les onades. Amb el campionat del món de surf a punt de començar aquest cap de setmana a Siargao, l’illa s’està omplint de professionals. He decidit agafar una taula una mica més llarga, de 6,10 polzades, uns 20 cm més que l’anterior, esperant que hem doni uns metres de avantatge respecte l’altre gent.
Però bé, a les nits he seguit trobant-me amb la Nati i el Jordi. Hem passat hores conversant, compartint bons moments. Una nit vam anar a sopar una bona pizza al Kermit i una altra nit al Bravo. Realment, hem connectat molt bé i ha estat genial compartir aquests moments. Aquest matí han agafat un avió de tornada a Manila per continuar cap a Hong Kong. Segur que el nostre pròxim retrobament serà ja a Banyoles!
No he parlat amb la Nati i el Jordi, però no sé si han tingut un bon vol ni si han experimentat turbulències, ja que la tempesta tropical Kristine està passant a prop de Siargao. Aquest matí he rebut una alerta de PAGASA, el servei meteorològic filipí, advertint que la tempesta s’està convertint en tifó i Siargao ha entrat dintre del nivell 1 d’alerta, amb ràfegues que han arribat fins als 75 km/h. Això m’ha impedit fer surf avui. El tifó està prenent direcció cap a Manila i després cap a Vietnam, així que sembla que l’esquivaré aquesta vegada. Malgrat tot, portem 24 hores sense llum a Siargao. Afortunadament, ja és la tercera vegada que estic aquí i sabia, per experiència, que l’electricitat i internet són delicats a l’illa, així que vaig optar per un allotjament amb generador propi i connexió a internet per satèl·lit de Starlink. Avui he agraït haver pres aquesta decisió i pagar una mica més. Ara és de nit, i mentre publico aquesta entrada, el vent bufa fort, plou i tot està a les fosques, però avui he pogut continuar treballant amb normalitat.
