Surf Eat Work Repeat
Hola des de Weligama, Sri Lanka! Em pensava que sabia què volia dir canvi, però aquest lloc em posa a prova.
Els primers 5 dies d’adaptació han estat una barreja de noves experiències. Estic vivint a casa de la Nadine i el Chamath, una família local que m’ha acollit com un de més. Tinc una habitació separada amb bany propi i entrada directa des del jardí. La meva arribada va ser tota una sorpresa: un sandwich, mitja papaia i masala tea de benvinguda. Després, una volta amb moto amb el Chamath per ensenyar-me els imprescindibles del poble: botigues, restaurants i beach clubs.
Parlant de motos, el Chamath em va ajudar a negociar el millor preu per llogar-ne una. Va ser tota una aventura, fins i tot vam acabar fent el canvi amb una parella que deixava la seva moto. Vam anar a casa d’una família local que llogava la seva moto particular. Sense fiança, sense carnet, ni papers pel mig, vaig pagar en efectiu, em van fer una foto al costat de la moto i… gassss! Ara tinc la llibertat de moure’m.
El jardí de la casa està ple de vida, i no parlo només de flors. Monos, llangardaixos, esquirols i gripaus són els meus nous veïns. I els monos… són tota una història. La Nadine els tira pedres perquè no es mengin els mangos i alvocats que te plantats al jardí, però jo els trobo graciosos, encara que no puc deixar el finestral obert per culpa seva.
I la mosquitera del llit? La primera nit vaig pensar que era innecessària. Gran error. Vaig aprendre la lliçó.
Treballar des de Weligama ha estat tot un repte. La connexió a internet al poble és força limitada, així que vaig al coworking OUTPOST (link). Treballo de dilluns a divendres, seguint l’horari de Catalunya, la qual cosa significa que començo a les 12:30 a causa de les 4 hores i 30 minuts de diferència horària. El coworking és com una petita illa de modernitat enmig del poble, però amb una peculiaritat: Dins d’OUTPOST, la moneda local no serveix, tot es paga amb dòlars americans. Aquest detall accentua encara més el contrast entre el poble i el coworking. Aquí, tinc accés a internet d’alta velocitat, una necessitat per a la meva feina que no trobaria enlloc més al poble, on amb prou feines puc enviar una foto per WhatsApp. Per posar les coses en perspectiva, mentre que una moto em costa menys de 5 euros al dia, un cafè al coworking pot costar el mateix. Pago 200 dòlars americans al mes per tenir accés a tots els serveis d’OUTPOST.
Una cosa curiosa és que, a Weligama, la llum sol anar-se sovint, però el coworking té un generador propi, així que mai ens quedem a les fosques mentre treballem.
Dimarts em vaig apuntar a un sopar a la terrassa de l’OUTPOST, i vaig conèixer un irlandès que treballa per el govern, un argentí que treballa Google desenvolupant la IA, un canadenc que ha fundat una startup de terra de gat ecològica, i com no, la Elsa, una noia de Barcelona que és la community manager del coworking.
I sí, també m’he sumat a la rutina local de surfejar al matí i treballar a la tarda. Anar a Marshmallow Beach abans de posar-me a la feina ja s’ha convertit en la meva nova normalitat. Com diu l’eslògan del coworking: SURF, EAT, WORK, REPEAT.
