Amics i surf
Des dels meus primers dies a Weligama, la facilitat per fer amics m’ha permès conèixer moltes persones interessants. Un vespre, després del treball, vaig anar a Ahangama al Local Lamana per prendre una cervesa i vaig conèixer la Cristina i l’Alex, una parella de catalans amb qui vaig descobrir moltes amistats comunes del món del snowboard i el wakeboard. Hem compartit dinars, sopars, cerveses i sessions de surf. L’Alex m’ha estat donant unes bones classes a Marshmallow Beach, ja que té un nivell superior al meu.
A través d’ells, he conegut dos espanyols més que viuen aquí, i ens han mostrat un local alternatiu fora dels circuits turístics, una casa colonial sobre un penya-segat amb un ambient tranquil i relaxat. El dia que vam anar hi havia un grup de russos i nosaltres, i l’ambient estava relaxat, amb alguns fumant marihuana.
Vam anar a veure la posta de sol a Coconut Beach, on hi ha un centre que protegeix els ous de les tortugues marines i allibera les que acaben de néixer cada vespre, per augmentar les seves possibilitats de supervivència.
També he connectat amb en Carl-Philippe, el noi canadenc que vaig conèixer al sopar del coworking la setmana passada. Durant els descansos, parlem sobre com gestiona el seu negoci online, i també hem pujat a escoltar música en directe al terrat del coworking.
Hem porto bé amb tots els treballadors del coworking, incloent en Ginura, el noi de recepció que està aprenent espanyol. Li dedico uns minuts cada dia per practicar amb ell, i cada dia que arribo a la feina, em saluda amb un “¿Què passa, tronco?”, una frase que jo li he ensenyat i que em fa sentir com a casa.
La convivència amb la família local és molt agradable. La dona de la casa em prepara el te cada matí i sempre m’ofereix alguna cosa de menjar. Un dia, vaig decidir fer-li la compra i li vaig demanar una llista, que em va sorprendre amb una llista en sinhala, un repte inesperat per a mi. Vaig haver de demanar ajuda a la dona del supermercat per entendre-la. L’endemà, vaig quedar encara mes sorprès quan vaig trobar l’esmorzar ja preparat a la taula, ja que havia quedat per esmorzar a la platja amb la Susha, una noia russa. Li vaig demanar que em guardés l’esmorzar per dinar, recordant-me els temps a casa dels meus pares on havia d’avisar dels meus plans.
Cada matí, la sessió de surf a Marshmallow Beach es converteix en el meu moment de connexió amb el mar. Aquesta platja no és per a principiants, ja que les onades i el fons de corall presenten un veritable desafiament. Les onades, més previsibles i duradores que al Cantàbric, em posen a prova. El fons de corall i roca, conegut com a “reef breaks”, afegeix un element de desafiament. La qualitat de les onades és excel·lent, però el risc de tallar-se amb el corall és real.
La meva rutina comença a les 8 del matí, quan la temperatura ja supera els 30 graus. Surfejo amb samarreta per protegir-me del sol, tot i que el meu nas ja ha adquirit un to vermellós. Observo els surfistes més experimentats, aprenent de la seva habilitat per escollir i cavalcar l’onada perfecta amb una economia d’esforç sorprenent.
A diferència del Cantàbric, aquí el mar està en calma, i les onades arriben en sèries de 8 a 10. Un xiulet, un senyal dels surfistes veterans, i tots ens preparem per l’arribada de les onades. Hi ha tres tipus de sèries, les onades mitjanes que arriben amb calma, les onades grans que exigeixen posicionar-se ràpidament, i finalment, les onades gegants, anunciades per xiulets intensos. Quan aquestes arriben, l’únic que intento és remar cap a l’interior, sabent que aquestes onades no són per a mi però de vegades m’atrapen. Llavors, quan una onada em cau a sobre, em veig obligat a submergir-me. Sota l’aigua, intento mantenir la calma i agafar el màxim de aire possible entre onada i onada, sabent que estaré una estona sota l’aigua. Intento gastar el mínim d’energia i evitar ser arrossegat cap a zones menys profundes, tot i que hi ha vegades que dono voltes com una rentadora sota l’aigua. Quan finalment surto a la superfície, respiro profundament, agraït per tornar a l’aire lliure.
Ja tinc alguns talls als peus i genolls, records del corall que em recorden la importància de respectar el mar i els seus riscos.
Les meves primeres setmanes a Weligama han estat plenes d’aventures i noves amistats. Cada dia a la platja, cada conversa amb la gent local i cada experiència de surf m’han enriquit i m’han fet créixer com a persona. Estic emocionat per veure què més em depararà el futur a aquest racó tan especial del món.