Vida salvatge
El cap de setmana passat vaig anar al safari de Yala des de Weligama amb moto, vaig decidir començar el dia amb un esmorzar a Mirissa. Després de trobar un petit local al costat de la carretera, vaig descobrir una realitat diferent a l’altra banda de la carretera. Mentre els turistes omplien els locals al costat de la platja, vaig veure un petit local on els conductors de TukTuk locals esmorzaven.
Vaig decidir provar l’autèntic esmorzar de Sri Lanka que em va recomanar el propietari, uns noodles que es suquen a una salsa picant, que es menjaven amb les mans. Mentre gaudia d’aquesta nova experiència, vaig compartir taula amb el Sasi, un amable conductor de TukTuk. Em va sorprendre la seva generositat quan em va convidar a tastar la seva salsa, que resultava ser molt més picant que la meva! Tot i la meva tolerància al picant vaig començar a suar al moment. Però la seva amabilitat no es va quedar aquí, ja que també em va oferir provar tot el que tenia per esmorzar, una mostra més de la seva hospitalitat i generositat.
Vam tenir una agradable conversa que hem va permetre connectar amb la cultura local i fer un nou amic. Vam acabar intercanviant números de telèfon i em va dir que si necessitava alguna cosa, el truqués. Vaig agrair-li per la seva amabilitat convidar-lo a esmorzar com a gest de gratitud per la seva generositat.
Per acabar, vaig demanar un cafè amb gel per refrescar-me. Em van sorprendre quan em van portar un bric de “iced coffee” que semblava més un cacaolat que un cafè, una anècdota divertida que va posar un punt final a aquest esmorzar.
Durant el safari a Yala, vaig tenir la sort de disposar de tot el Jeep per a mi sol, amb el Sampath com a conductor i el Gayan com a guia, explicant-me tot el que veiem al llarg del camí.
En les quatre hores que vam passar al parc, vam tenir l’oportunitat de veure una àmplia varietat d’animals, com elefants, búfals, cocodrils i molts altres. Va ser emocionant observar la vida salvatge en el seu entorn natural i aprendre sobre els diferents hàbitats d’aquests animals.
Durant una pausa al mig del parc, vaig fer una petita broma dient que ara tocava veure el lleopard. És casi impossible veure’n un, ja que només hi ha entre 20 i 25 exemplars d’aquesta espècie en tot el parc i només es veu 2 o 3 cops a l’any. I si, va passar l’inesperat, només deu minuts després, vam rebre la notícia que havien vist un lleopard i no nomes això sinó que l’havia vist el cotxe del nostre davant. Vam ser dels primers a arribar al lloc, i vam tenir la sort de veure el lleopard dormint dalt d’un arbre.
Sampath i Gayan estaven ven emocionats i no paraven de dir que jo era un “lucky man” per haver tingut aquesta experiència única. No obstant això, el que va passar a continuació va ser una mica caòtic. Tots els guies es van comunicar per telèfon i, en qüestió de deu minuts, tots els jeeps del parc es van aplegar al mateix lloc, creant un rebombori increïble. Gayan fins i tot va haver de baixar del Jeep per dirigir el tràfic i permetre que poguéssim sortir del lloc. Sincerament, ni tant sols tinc una foto perquè al lleopard solament se li veia la cua com penjava de la branca però si val per alguna cosa ja puc dir que he vist el lleopard de Yala.. jejej
El que no sabia es que la aventura encara estava per començar.
Acabat el safari, vaig decidir agafar “l’autopista” per tornar a Weligama ja que era el camí mes ràpid, era una hora de distància fins l’inici de l’autopista i una altra hora més. Quan vaig arribar al peatge, l’home de la caseta em va dir que les motos no tenien permès circular per l’autopista, fins i tot si eren de 125cc com la meva. Em vaig trobar en una situació complicada, amb poca bateria al mòbil després de passar el dia sencer prenent fotos als animals i amb una connexió a internet defectuosa a la meva E-SIM.
Vaig demanar amablement a l’home de la caseta que si hem podia compartir internet i vaig carregar la ruta a Google Maps. Vaig passar d’estar a 1 hora de casa a 3 hores.. No tenia opció d’anar per la costa, vaig iniciar el camí cap a l’interior, on pràcticament no hi ha pobles, ja era fosc i no passava cap cotxe. Vaig decidir accelerar per intentar retallar el temps que hem marcava el Google maps, 20 minuts desprès , en una corba, vaig haver de clavar frens. Davant meu, al mig de la carretera secundària, hi havia dos elefants adults. Al principi, vaig pensar a treure el mòbil i fer una foto, era una imatge de pel·lícula, dos elefants il·luminats només per la llum de la meva moto. Però després em vaig adonar de la perillositat de la situació, estava enmig de la foscor, sol, sense cobertura al mòbil, i amb dos elefants salvatges a pocs metres de mi. Vaig pensar que com els i dones per venir cap a mi estava venut. Aquí no tenia la protecció contra animals que porten els jeeps del parc.
Afortunadament, els meus llums els van molestar i van decidir entrar a la selva. Després d’això, vaig decidir anar més tranquil, sabent que ja arribaria quan tingues que arribar. Al següent poble, vaig parar i vaig trobar un local obert on em van permetre carregar el mòbil i connectar-me a Internet. A diferència dels pobles de la costa, a l’interior no parlen anglès, solament una noia jove sabia alguna paraula i li vaig acabar dient “Up to you”. Hem va acabar preparant un plat tradicional de Sri Lanka anomenat “kotu”. Vaig acabar menjant a darrera de la botiga, i tot i que no era el millor que havia tastat (van triturar el pollastre amb os inclòs i a cada cullerada tenies de anar traient els trossets d’os de la boca), per 1,50 euros no podia demanar més, ja que tenia menjar, corrent i Internet.
No tinc una foto dels dos elefants al mig de la carretera, però estic segur que aquesta imatge es quedarà gravada en la meva memòria per sempre. És un record que em recorda la bellesa i la imprevisibilitat de la natura, i com la vida pot sorprendre’ns en els moments més inesperats.