Aventures Inesperades
La setmana passada vaig tenir el plaer de conèixer la Tata, una noia russa de Yekaterinburg, una ciutat destacada de la part central de Rússia. A través d’ella, he tingut l’oportunitat de conèixer els seus amics russos, la Mila, l’Anton i l’Alexei, que comparteixen una villa a Unawatuna.
En només uns pocs dies, hem compartit un seguit d’experiències que m’han apropat molt a la seva cultura. La Tata, com a professora d’anglès en línia per a nens russos, m’ha ofert una visió fascinant de la seva vida i del seu treball. Hem passat temps junts al coworking i també a la seva villa, compartint moments de rialles i intercanviant històries interessants. Una nit, hem van convidar a jugar a jocs de taula a un bar local a Unawatuna. Va ser una experiència divertida, però em vaig trobar amb un repte inesperat quan vaig veure que els jocs estaven en ciríl·lic i no entenia les regles. Tot i així, vaig aprofitar l’oportunitat per gaudir d’unes cerveses mentre observava com jugaven, i després, la Tata va tenir la paciència de ensenyar-me a jugar al Durak (el tonto), un joc de cartes popular a Rússia. Va ser una nit entretinguda i instructiva.
El dia següent, la Tata, l’Alexei i l’Anton hem van dir que volien venir amb mi a fer surf a Marshmallow. Tot i tenir certa experiència, mai havien enfrontat onades tan grans i mar endins. Va ser un repte emocionant, però també ple d’incertesa. En un moment de caos a l’Alexei li va caure una onada a sobre i va acabar trencant la corretja de la seva taula mentre jo, vaig acabar trencant la meva taula intentant ajudar a la Tata a superar el lineup. Va ser una experiència que va posar a prova la nostra habilitat i valentia, però que també ens va unir com a grup.
Uns dies després, l’Alexei va tornar a casa, a Vladivostok, la ciutat russa propera a Corea del Nord. Abans de marxar, vam passar una nit a la platja, parlant davant les onades. Em va dir que les portes de casa seva sempre estarien obertes per a mi i em va agrair pel dia de surf, destacant que, malgrat les grans onades, havia estat un moment molt especial per a ell.
La Tata em va confessar que mai havia conduït una moto, així que em vaig oferir a donar-li unes classes amb la meva. El primer dia vaig començar ensenyant-li a circular per la seva urbanització, on no hi havia gaires cotxes, i tot va anar de meravella. Encoratjada, vaig proposar pujar de nivell i hem vaig pujar de paquet amb ella per anar per una carretera principal. Tot semblava perfecte fins que ens vam trobar amb una corba tancada en pujada. Vaig veure que no faríem la corba i vaig intentar agafar el manillar per darrera seu en l’últim moment, però va ser massa tard… Va donar gas involuntàriament i vam sortir rectes de la corba, acabant amb la moto en un forat i nosaltres volant varis metres fins aterrar en un jardí entre palmeres. La Tata va ser la que va rebre tot l’impacte, ja que vaig caure sobre ella. La gent local va acudir en nostra ajuda amb gel i aloe vera per a les ferides. La Tata no acabava de comprendre la meva rialla, així que li vaig explicar que riure era la millor manera de fer front a la situació, ja que, tot i els plàstics trencats i la direcció de la moto afectada, almenys estàvem tots dos sans i estalvis. La solidaritat de la gent del país va ser increïble, i en un instant, ens vam veure envoltats d’una multitud de curiosos que, entre tots van treure la moto del forat.
Ara, ja estic a Colombo, on d’aquí a poques hores agafaré un vol cap a Kuala Lumpur. Aquests dies a Sri Lanka han estat màgics, però el viatja te de continuar. Hem quedo amb el lema CARPE DIEM.
