Kuala Lumpur
El divendres passat, vaig arribar a Kuala Lumpur. El canvi va ser més que radical. Em vaig traslladar d’un entorn on compartia espai amb micos al jardí, gaudint de la llibertat d’anar descalç i vestir amb banyador en qualsevol moment, a trobar-me enmig del bullici del centre financer d’una metròpoli imponent, solitari en un pis vint-i-cinc. Aquest canvi també va significar una transició cultural notable, passant d’un entorn budista a un país de majoria musulmana. El gratacels que s’alçava al meu costat era la central del Bank Islam Malaysia Berhad, i cada matí, abans mateix de l’alba, era despertat per la primera de les cinc pregàries diàries que ressonaven per tota la ciutat.
A Kuala Lumpur, em va sorprendre la quantitat de diners que es movien per la zona. Al pàrquing del meu edifici, hi havia Lamborghinis, Ferraris i molts altres cotxes de luxe. Tot i això, vaig trobar curiós que la ciutat no tingués papereres, tot i ser la ciutat més neta que havia vist mai. Tot estava impecable, una impressió inesperada i positiva sobre la capital de Malàisia.
Aprofitant que era setmana santa a Catalunya, vaig decidir explorar els principals llocs turístics de Kuala Lumpur. Vaig visitar les emblemàtiques Torres Petronas, les Batu Caves i el Bukit Bintang a la nit, que és com el Times Square de Nova York. Aquest últim, de nit, es transformava en un lloc vibrant, ple de gent i música en directe pels carrers. Va ser una experiència fascinant poder veure la vida nocturna de la ciutat i la seva animada escena cultural.
A Kuala Lumpur, els gratacels dominen l’horitzó, amb el Merdeka 118 destacant com el segon edifici més alt del món amb 678,9 metres, només superat pel Burj Khalifa de Dubai.
Una nit, vaig decidir anar a menjar una pizza a una d’aquestes terrasses, situada just al costat de les Torres Petronas. Vaig arribar amb xancles i pantalons curts i no em van permetre accedir pel meu vestuari. Després de sortir de l’edifici, mentre buscava una altra opció, un dels tres recepcionistes em va abordar i em va oferir una solució per 50 ringgits (10 euros). Els tres nois de la recepció es volien guanyar uns diners extres i tenien diverses talles de pantalons i sabates sota el mostrador, i em van donar la roba adient. Em van demanar que no mencionés res al restaurant sobre el canvi de roba. El problema va sorgir quan vaig haver de canviar-me a la recepció, ja que no hi havia un lloc privat. Els recepcionistes es van posar a les portes per avisar-me quan algú s’apropava, permetent-me canviar-me ràpidament al mig del gran hall. Tot i que no va ser la millor pizza que he tastat, sens dubte va ser la pizza amb les millors vistes.
Vaig despertar-me el dilluns amb la determinació de que aquella seria la meva última nit a Kuala Lumpur. Tot i haver pagat el mes sencer d’allotjament per anticipat, sentia com si estigués empresonat. Sabia que havia de marxar, ja que la energia de la ciutat em resultava asfixiant. Amb diverses opcions sobre la taula, incloent altres parts de Malàisia, Indonèsia, Tailàndia, Filipines o tornar a Sri Lanka, vaig decidir comprar un vol cap a Krabi, a Tailàndia, a les 10 del matí. El vol sortia a les 16:30, tot i ser només de 1 hora i 30 minuts, va ser un desastre ple de turbulències. Afortunadament, em vaig asseure al costat d’un noi d’Austràlia una mica boig amb qui vaig riure tot el camí. Ara escric aquesta entrada des de Ao Nang, a Tailàndia.
Vaig guardar un bon record de la meva primera nit al Heli Lounge Bar, situat a dalt d’un dels edificis més alts de Kuala Lumpur. De dia és un heliport, però de nit es transforma en un bar amb vistes de 360 graus sobre la ciutat. Mentre gaudia d’unes cerveses solitàries, reflexionava sobre la meva situació. Sense esperar-me-ho, va aparèixer la màgia. Va arribar la hora de tancar i els treballadors van fer fora a tots els clients, deixant-me a mi a dins. Així va començar la màgia de la nit, em van convidar a un cubata i vam fer xupitos amb els treballadors mentre el DJ posava les últimes cançons. Ja no tenia bateria al mòbil, així que li vaig demanar al DJ el seu per poder enregistrar aquell moment tan especial.