Welcome to Bali

L’últim cap de setmana vaig acomiadar-me de Phuket per iniciar una nova aventura a Bali. He triat Canggu com a meu nou refugi per les pròximes setmanes. Ja des del primer dia, tenia una missió clara: aconseguir una moto amb un rack per a la meva taula de surf. Recordant els dies passats a Sri Lanka, on vaig experimentar amb diverses taules, ja sabia exactament què necessitava. Vaig passar el matí recorrent les botigues de Canggu en busca d’una taula de segona mà que s’ajustés a les meves preferències. No obstant això, després de comparar preus i opcions, vaig decidir invertir en una taula nova. Només sortir de la botiga, ja estava estrenant-la. El pla és vendre-la abans de deixar Bali, o potser, si les onades del meu proper destí ho mereixen, emportar-me-la amb mi.

Tot i que encara no he tingut l’oportunitat de decidir si Bali és l’escenari ideal per a unes vacances, en termes de negoci, és el lloc és indubtablement. Canggu s’ha convertit en el cor indiscutible dels nòmades digitals. Aquí, gent de totes les nacionalitats es congrega, viuen i treballen en línia, tot respirant una atmosfera de creixement continu. El boom immobiliari és palpable, construccions noves en cada cantonada, cafès per tot arreu i els embussos de trànsit són quotidians, els darrers camps d’arròs han cedit el pas al desenvolupament urbà.

Resideixo en una villa que funciona com a hotel, compartint espai amb australians, americans, indis, lituans, alemanys… La majoria d’ells fa anys que estan establerts aquí, expandint els seus negocis online gràcies a un clima empresarial que fomenta intensament els contactes professionals. A més, a Canggu, el culte al cos és quasi una religió, el lloc és un ecosistema on els gimnasos i les opcions de menjar saludable abunden.

A la villa també viu el Raimis, un home lituà. El Raimis està construint una casa just al costat i ha triat viure aquí per estar a prop i poder supervisar el progrés de les obres de primera mà. Gairebé cada dia compartim l’esmorzar i sovint acabem el dia prenent alguna cosa junts. Raimis va passar més de deu anys a Irlanda abans de decidir replantejar-se la seva vida i fer un gir radical. Ara planeja passar els hiverns a Bali i els estius a Lituània. La seva filla continua a Irlanda, mentre la seva dona està a Lituània. La seva història em fa reflexionar sobre la possibilitat de vides alternatives a les trajectòries més preestablertes.

El dimecres, aprofitant que era festa a Catalunya, vaig decidir pujar el volcà Mont Batur, encara fumejant des de la seva última erupció l’any 2000. Per pujar, es requereix la companyia d’un guia, i em va tocar en Jerokembar, un guia que semblava poc preparat.

És habitual que, a més del preu acordat, es deixi una propina al guia, però en Jerokembar va començar aviat a queixar-se de la vida cara i la duresa de la seva situació, convertint-se aviat en una conversa pesada. Amb el sol picant a les dotze del migdia i el termòmetre superant els 30 graus, vaig decidir accelerar el pas, esperant així que deixes de parlar. Va funcionar, cada vegada hi havia mes pujada i jo pujava mes el ritme i ell ja no podia parlar, de seguida va començar a demanar pauses i a insistir que les parades eren per mi, a lo que jo li responia que, si realment eren per mi, podíem continuar pujant.

Finalment, el pobre Jerokembar es va quedar sense aigua, i vaig haver de donar-li la meva, ja que semblava a punt de desplomar-se. Quan vam arribar al cim, immediatament va buscar més aigua de una dona que estava a prop.

Durant la baixada, va tornar a la càrrega amb el tema dels diners, així que el vaig incitar a baixar corrents. Després de veure com va arribar al final del descens, estic segur que va dormir profundament aquella nit. Però va aconseguir el seu objectiu, vaig acabar donant-li una bona propina.

Ahir per Instagram, vaig descobrir que la Glòria i el Bouso també estaven a Bali. Sense perdre temps, els vaig contactar i vam quedar per sopar a Ubud. Després de dos mesos lluny de casa, va ser realment reconfortant trobar-me amb cares conegudes!