Casament a Lombok
El cap de setmana vaig agafar un ferry cap a Lombok, on vaig conèixer la Sandra, una Bilbaïna ex campiona d’Espanya de Kitesurf, ara resident a Lanzarote. Amb una història de deu anys a Itàlia i aventures arreu del món, la Sandra es va revelar com una companya de viatge fascinant. Tots dos ens dirigíem cap a Kuta i vam compartir taxi fins a la nostra destinació. Ahir, vam anar a surfejar junts, on vaig poder comprovar que, malgrat els anys, hem passa la mà per la cara.
Escapant de la massificació de Bali, m’he trobat amb un contrast a Lombok. Estic vivint a les afores de Kuta, en una zona rural on per arribar al meu allotjament he de seguir una pista de terra.
El diumenge al matí, mentre sortia del meu allotjament, vaig trobar un grup de gent reunida, cuinant i preparant menjar. Em van cridar perquè m’hi unís. Era un casament! La família del nuvi estava preparant un esmorzar comunitari i em van convidar a unir-me a ells. Vaig menjar coco, jack fruit, arròs, noodles picants, peix fregit i cafè. Durant l’esmorzar, vaig conèixer l’Andy, qui em va explicar tota la tradició del casament i em va convidar a la cerimònia de la tarda.
L’Andy em va dir que a les 3 de la tarda anés a casa del seu amic Hirlan, on em deixarien un ‘sarung’, el vestit tradicional per al casament. Així vaig fer, i a l’hora acordada vaig trobar-me amb el Hirlan, que em va vestir i va actuar com el meu guia durant tota la cerimònia.
El ritual consistia en anar a casa de la família de la núvia, mentre tota la família del nuvi, acompanyada de música, entrava caminant al poble en processó. Jo em vaig unir a la família del nuvi. Tots van ser extremadament hospitalaris. Em demanaven fotos contínuament i, malgrat que habitualment no fumo, no vaig parar de fumar durant tot l’esdeveniment. Semblava que s’ofenien una mica si rebutjava el tabac que m’oferien. Participar en aquesta cerimònia va ser una experiència única i profundament immersiva, una finestra oberta a la rica cultura i les tradicions de Lombok.
Com a culminació de la seva hospitalitat, després d’agrair profundament a l’Andy per la seva invitació, ell em va convidar a sopar a casa seva. Abans de anar, vaig consultar al ChatGPT què havia de portar en aquests casos, i em va recomanar portar uns dolços tradicionals. Així que vaig anar a buscar-los per Kuta abans de dirigir-me al sopar. Vaig gaudir d’un fantàstic sopar tradicional amb la seva família.
Paral·lelament, he estat fent surf cada dia a Gerupuk. Una particularitat d’aquest lloc respecte a Bali és que les onades no es troben a la platja; en comptes d’això, has d’agafar una barca que et porta al mig de la badia. Els locals amb barques et transporten fins a un punt aïllat, un entorn increïble on et deixen mentre fas la teva sessió de surf, i després et recullen per tornar a terra.
El primer dia vaig anar a mig matí, però aviat vaig descobrir que, al no estar prop de la costa i estar al mig del mar, el vent s’aixeca i complica agafar les onades. L’Edy, l’home que em va portar amb la seva barca, em va suggerir que la millor hora per surfejar era a l’alba, quan el vent és més calmat i hi ha menys gent. Sense dubtar-ho, l’endemà a les 6 del matí ja estava embarcant de nou a Gerupuk, encaminant-me cap a les onades. Per sorpresa, ja hi havia força gent allà, però va resultar ser una bona sessió. Tot i així, l’Edy em va dir que podia anar encara més d’hora.
El dia següent, decidit, em vaig llevar a les 4:45 del matí i a les 5:20 ja estava a Gerupuk, pujant a la barca en la negror de la nit. Mentrestant pujava, em preguntava si no m’havia tornat boig, sentint un respecte immens al saber que em deixarien al mig del mar. Quan vaig arribar al punt, ja hi havia dues barques més i, en total, seríem unes deu persones a l’aigua. A les 5:55 ja estava saltant a l’aigua, una sensació indescriptible de submergir-me amb les primeres llums del dia, amb la pell eriçada sense neoprè, només amb banyador. Les primeres onades, encara sense sol, eren màgiques, però quan el sol va sorgir a les 6:25, tot va cobrar sentit. Veure la sortida del sol mentre estàs immers en l’aigua va ser una de les experiències més esplèndides que he viscut mai, un moment tan majestuós que semblava deturar el temps, un record per sempre gravat en la meva memòria.
Avui comença la Patum a Berga i em trobo amb una sensació estranya. És la primera vegada a la meva vida que em perdo aquests dies tan especials, però ja m’havia preparat mentalment per a aquest moment. Intentaré passar els dies de la millor manera possible, encara que estigui lluny. Desitjo una bona Patum a tothom! Espero que gaudiu de la festa tant com jo ho faria si estigués allà.