Últims Dies a Lombok
El dissabte passat, vaig decidir fer una pausa del surf i em vaig embarcar en una aventura en moto cap al centre de l’illa, sense un destí predeterminat, simplement deixant-me portar pel desig de perdre’m. Al matí, vaig descobrir el poble de Muncan, on vaig passejar per un mercat local vibrant.
En el meu camí, vaig travessar camps d’arròs espectaculars fins arribar a Joben Eco Park, on vaig fer una parada per dinar en un restaurant local. Aquí va començar la bogeria. La presència d’un occidental com jo va sorprendre tant als locals que, abans ni tan sols de poder mirar la carta, tots els presents van començar a demanar-me fotos. Feien cua per tirar-se fotos amb mi, hem donaven els seus bebès perquè els agafes en braços i demanaven que els i fes petons al cap per tirar les fotos… una completa bogeria. Mes de 100 fotos hem vaig fer sergur!
Vaig continuar explorant els camps de arròs fins arribar al poble de Waja Geseng, on vaig veure uns locals menjar uns panets farcits de pollastre, xocolata, entre altres. Em vaig asseure amb ells, vaig xerrar una estona, i em van convidar a provar Arak, un licor típic destil·lat per ells mateixos, sorprenentment potent.
Finalment, abans de tornar a Kuta, vaig passar pel poble de Batunyala on estaven fent una subhasta de vaques i toros.
Cada matí, dues hores de surf seguides d’un dinar abans de començar a treballar. Com que visc en un hotel sense cuina, menjo sempre fora. Després del surf, acostumo a anar als warungs, els restaurants locals. Un dels meus preferits és el Warung Bude de Kuta, on entres directament a la cuina i t’elabores el plat al teu gust davant d’un mostrador. El preu et cobren el que volen.. Sol estar entre 20.000 i 50.000 rupiahs, inclosa beguda, el que equival a entre 1 i 3 euros. Acabo la meva rutina visitant una fruiteria, on demano que em tallin alguna fruita i la deixin preparada per menjar.
A la nit, les meves opcions solen variar entre visitar un warung on ofereixen la pesca del dia, on negocies el preu i et cuinen el peix a l’instant, o dirigir-me cap a algun dels restaurants occidentals al carrer principal. Encara que no hi ha molts restaurants, la varietat és notable. Des de opcions saludables fins a pizzeries com Mama Pizza Kuta Lombok (molt recomanable), passant per cuina japonesa, mexicana, grills de carn, hamburgueseries, fins al restaurant espanyol La Cabaña, un lloc ideal per a qui porta gairebé quatre mesos fora de casa i té ganes de gaspatxo, pop a la gallega o pa amb tomàquet. El disseny dels restaurants son increïbles, a Catalunya pagaries bastant per menjar a un lloc similar, però aquí pago entre 8 i 12 euros per sopar.
Milky Wave Restaurant Lombok:
La Cabaña:
Altres:
En un d’aquests restaurants on sopava va ocórrer una sorpresa inesperada. En l’entrada anterior vaig parlar de la Raquel, una antiga alumna de snowboard del CQUIE, i les coincidències semblen continuar. Just quan vaig entrar al restaurant, vaig veure dos nois asseguts a la taula del costat, però inicialment no els vaig prestar gaire atenció. Després, mentre mirava la carta, algú em va cridar pel meu nom. Era el Pau i el Marc, també antics alumnes meus de snowboard del CQUIE de Sallent. En Pau havia estat fent un Erasmus a Singapur i ja havíem parlat anteriorment, però no tenia ni idea que estaven a Lombok. Vam xerrar una estona i vam quedar per fer surf junts l’endemà.
Amb en Pau, vam dirigir-nos inicialment a la onada de DonDon de Gerupuk, però com que era força petita, vam decidir provar sort a l’ona d’Outside, on ens vam trobar completament sols amb la nostra barca. No era cap casualitat, aquesta onada, la més allunyada de la costa de Gerupuk, sol estar afectada per vents forts que fan que les onades siguin irregulars i, en aquesta ocasió, fins i tot massa grans per al nostre nivell, tot i així ho vam provar però al cap de una estona vam decidir canviar. Així que vam canviar de nou, aquesta vegada cap a Inside, on ja s’havia acumulat una multitud que, com nosaltres, buscava millors condicions. Però allà va succeir la tragèdia. Mentre surfejava una onada d’esquerres, una noia va decidir entrar a la mateixa onada sense tenir prioritat. Per sort, la vaig veure a temps i vaig poder saltar de la taula, però la quilla de la seva taula va destrossar la meva taula. Visiblement enfadat, li vaig dir que no hauria d’haver entrat, ja que jo ja estava dins l’onada i tenia la prioritat. Afortunadament, ni ella ni jo ens vam fer mal, malgrat que les quilles poden tallar la pell fàcilment. Tot i que em va molestar que passés perquè no va ser culpa meva, la taula, afortunadament, té reparació.
Avui divendres és el meu últim dia a Lombok, una estada marcada per dies tranquils, però ara comença l’aventura de veritat! Demà agafaré el ferry de 2 hores cap a Bali, on passaré el cap de setmana. Dilluns tinc que sortir pitant d’Indonèsia, ja que compliré exactament 60 dies al país i esgotaré el meu visat. La pròxima parada serà Singapur, on tinc previst passar quatre dies explorant la ciutat abans de volar cap a Manila el següent divendres. Allà em trobaré amb les maquines de Vilamarí! El Mini i el seu fill Berni. Junts passarem un cap de setmana frenètic a la vibrant Manila. El Mini, el Berni i jo passarem un mes junts a Filipines, el diumenge sortirem volant cap el següent destí, Siargao ens espera! Bommm!