Singapur
Singapur m’acull amb una dosi d’adrenalina! No m’agrada volar, ho passo malament, però per sort el vol va ser tranquil a excepció de l’aterratge. Arribant a Singapur de cop es va ficar a ploure i la visibilitat era totalment nul·la, anàvem baixant i no veia la pista per la meva finestreta fins que de cop la pista va aparèixer del no res i ja estàvem quasi a terra. En l’últim moment abans de aterrar, els pilots no ho van veure clar i van avortar l’aterratge, accelerant a tota potència i fent que l’avió ascendís bruscament cap amunt. Un bon ensurt per mi i per la resta de la gent. Vam sobrevolar Singapur uns 20 minuts i vam tornar a provar d’aterrar, i aquesta vegada sí.
Singapur més que semblar-se a una ciutat asiàtica, recorda una europea, inclosos els preus, que són molt elevats. Així que, durant els quatre dies que vaig estar a la ciutat, vaig optar per allotjar-me en un hostel amb llits càpsula. Un dels avantatges d’aquest lloc era la seva zona de coworking, on he treballat aquesta setmana.
A Singapur tens dues opcions per menjar. Pots anar a restaurants amb preus desorbitats o dirigir-te als food courts, que són parades de street food una al costat de l’altra, amb taules comunes al mig. Sempre m’ha agradat provar tota mena de plats, així que aquests dies m’he decantat per anar als food courts. He provat des d’ànec amb arròs, noodles fregits, sopa de fishballs o truita de cloïsses. És habitual que molts jubilats freqüentin aquests llocs i sovint et demanen si poden seure amb tu, així que he compartit taula amb tot tipus de persones.
Des del moment que vaig arribar a Singapur, hi havia una cosa que sabia que havia de fer sí o sí. Fa temps, amb la Laura vam veure un episodi de la sèrie Street Food Àsia de Netflix dedicat a Singapur, on parlaven d’un plat anomenat Putu Piring. El nom ens va fer tanta gràcia que sempre dèiem que si anàvem a Singapur teníem de provar-lo. El food court on venen el Putu Piring està força allunyat del centre i el gust no es res de l’altre món, bàsicament es farina de arròs farcit de sucre de palma i una mica de coco, però ja puc marcar-ho com a fet a la meva llista. Vaig enviar un missatge a la Laura explicant-li i ens vam fer uns riures.
Després de menjar el Putu Piring, un senyor gran es va apropar i em va preguntar si es podia asseure amb mi. Es diu Raman i durant la conversa, em va convidar a un te amb llet i va insistir en pagar ell. Li vaig explicar sobre el meu viatge i tots els llocs que havia visitat. Però la seva història era realment increïble. D’origen malaisi, va acabar establint-se a Singapur. Ara ja estava retirat, però durant la seva vida va ser mecànic d’avions i va viatjar pel món sencer, visitant una infinitat de països en tots els continents. Hem descrivia els llocs on havia estat, alguns dels quals jo també havia visitat, però era inimaginable per mi com seria viatjar en la seva època.
Per fi ens vam trobar amb la Montse i el Ramon! Fa cinc mesos no coneixia la Montse, però la Judit Solana i l’Anna Sallés, al sentir els meus plans, em van dir que tenien una amiga amb intencions similars. Així que vam quedar amb la Montse un dia al bar la Barana de Berga, on vam intercanviar els nostres plans de viatge. La Montse i el Ramon, com jo, han estat viatjant per Àsia durant varis mesos. Vam passar per mateixos llocs però no havíem coincidit fins ara, tot i mantenir el contacte regularment. El destí va voler que ens trobéssim en l’últim dia del seu viatge abans de tornar a Barcelona. No només això, sinó que també es van allotjar al mateix hostel que jo, i les nostres càpsules estaven pràcticament juntes.
Vam començar el dia amb Kaya toast per esmorzar, vam recórrer Chinatown, vam dinar en un food court, vam visitar un temple budista i ens vam fer la típica foto davant del Merlion amb l’Hotel Marina Bay Sands al fons. El millor de tot va ser l’oportunitat de compartir les experiències dels nostres viatges, reflexionant sobre com aquests ens han canviat la manera de veure la vida.
Montse i Ramon, hem aconseguit els nostres objectius en els nostres respectius viatges! Quina bona manera de tancar el cercle, de la Barana de Berga a un bar de Clarke Quay a Singapur, compartint cerveses i els moments viscuts!
Aquí tenim la Montse al Chinatown Complex:
Què més dir d’aquests quatre dies intensos a Singapur? Apart de treballar, he visitat l’impressionant Hotel Marina Bay Sands, m’he perdut entre la bellesa dels Gardens by the Bay, i en un obrir i tancar d’ulls, hem van desaparèixer 50 dòlars al casino de Singapur. A més, la Stella, una noia de Myanmar que viu aquí, m’ha introduït als millors llocs de festa de la ciutat. I sí, he tornat a acabar la nit ballant en un local mexicà!
He tornat a escriure aquest post des de l’avio i ja estic a Manila amb les màquines de Vilamarí. Estic a punt per passar un cap de setmana amb ells a la capital de les Filipines. L’aterratge de l’avió a Singapur va ser una mica turbulent, però l’aterratge a Manila podria ser pitjor.. Gas!!