S’ha acabat la calma
S’ha acabat la calma. El passat 28 de juny ens vam trobar a Manila amb els terratrèmols de Vilamarí, el Mini i el seu fill Berni. De dia vem fer de turistes per Manila i de nit, tots els motors en marxa! El meu amic Ruxi, que va viure a Manila, ens va recomanar explorar la zona de Población al barri de Makati. Manila és un món apart de Singapur, una ciutat profundament asiàtica on cada racó és una nova aventura.
El Ruxi ens va aconsellar que ens deixéssim perdre, i vaja si ho vam fer! Población és un barri curiós, amb cases i edificis aparentment apilats de qualsevol manera, tot envoltat de gratacels. La majoria de les terrasses de Población tenen un bar. Vam passar la nit saltant de bar en bar, des d’un que ens vam tenir que pujar a un muntacàrrega per accedir, fins a karaokes i fins i tot un local on jugàvem a bàsquet i cúrling, on els cambrers premiaven amb xupitos als perdedors. El dia següent, al llevar-nos, vam descobrir que al Berni li havien robat o ell havia perdut el mòbil en la remor de la nit. Definitivament, ho vam donar tot!
Diumenge va ser dia de maletes, deixant enrere el caos de Manila i dirigint-nos cap al paradís. Un any després, tornava a un dels meus llocs preferits. Siargao ens esperava. Després de l’ensurt de l’aterratge a Singapur, i amb el meu poc gust per volar, les meves esperances no eren altes quan vaig veure l’avió de hèlices que ens havia de portar a Siargao. Jejeje.
Estem allotjats en una casa de fusta amb encant davant de Tuason Point, des d’on podem veure el mar i les onades des del dormitori. Aquesta setmana les onades han estat petites, així que en lloc de la taula curta, tots tres hem llogat un longboard, més adient per aquestes condicions. Per al Berni, que s’estrenava en el surf, no ha estat fàcil, ja que Siargao té zones amb roques afilades i només permet surfejar amb marea alta. A més, en alguns llocs, quan la marea comença a baixar, surfejes en llocs on l’aigua t’arriba com a molt a la cintura. Tot i això, vam gaudir molt.
Vam llogar tres motos i durant el matí recorrem la illa. Cada tarda, jo torno a General Luna, per anar a treballar al coworking mentre el Mini i el Berni continuen explorant Siargao. El internet a la illa és bastant dolent, però al coworking, gràcies a Starlink d’Elon Musk, disposo d’internet per satèl·lit d’alta velocitat, que és tot un oasis aquí, encara que és un servei força car.
El Berni s’ha comprat una canya de pescar i ja ens ha sorprès amb algun peix per menjar. Un dia, després de treballar, vaig arribar a casa i em van rebre amb calamars que havien comprat al mercat local de Dapa, ja cuinats i esperant a la taula.
Els terratrèmols sembla que hem persegueixen! Hi va haver un terratrèmol de 5 graus a les 11 i mitja de la nit, però a diferència de Lombok, on sí que el vaig notar i vaig sortir corrent de l’habitació, aquí cap dels tres no el vam notar. Probablement, el fet de no adonar-nos va ser perquè aquella nit estàvem donant-ho tot al Barbosa! Jeje. Els dies següents hi va haver algunes rèpliques més petites.
Ens ho estem passant d’allò més bé i segur que tindrem anècdotes per recordar. El Berni, avançant un tuk-tuk, va acabar deixant una rallada amb el rack de surf de la moto, i després el Mini va acabar pagant el que valia al conductor. I bé, algun que altre wheelie, va acabar necessitant tres punts de sutura.
Al principi tot eren riures, però el dia següent, quan vam haver de tornar al “hospital” amb febre per desinfectar i treure els punts per deixar respirar, la cosa ja no feia tanta gràcia. Menys encara a la nit, quan a la clínica sen va la llum constantment i les infermeres han de seguir les instruccions d’un metge a través de WhatsApp sense que ell estigui present.
Per la resta, tot va bé. Realment, crec que qui està gaudint més d’aquest viatge és el Berni. Tenim que aprendre molt d’ell encara! Estem gaudint de l’ambient i menjant fantàsticament als excel·lents restaurants de General Luna, on els preus són realment econòmics. He tornat a degustar un dels meus plats preferits de les Filipines, el kinilaw, que és similar al ceviche. És un plaer poder tornar a gaudir d’aquestes delícies locals acabades de pescar.
