Hong Kong
Ja porto dues setmanes a Da Nang, Vietnam. Entre la detenció i el desplaçament, no vaig tenir l’oportunitat d’escriure sobre els meus últims dies al Japó ni sobre la meva estada a Hong Kong. Així que, aprofitaré aquesta entrada per posar-vos al dia de manera resumida sobre aquells dies.
Realment, del Japó no vaig arribar a veure gaire. Vaig aterrar un diumenge i el divendres ja estava detingut… Però abans del divendres, ja havia tingut una petita trobada amb els meus amics policies. El dilluns al matí, just després de llogar la moto, hem vaig ficar a l’autopista, i al peatge, la dona de la caseta no em va deixar passar, advertint-me que en el país de les normes, les motos estaven prohibides a l’autopista. No només això, sinó que va trucar a la policia. Aquell dia vaig sortir sense multa gràcies a unes quantes bromes… però ja s’ho van cobrar uns dies mes tard.. jeje
Al hostel vaig conèixer la Muni, una noia de Seul que portava cinc dies de vacances sola per Okinawa. Em va dir que jo era la primera persona que li parlava en 5 dies i que estava molt avorrida… una mostra més de com son els japonesos. Li vaig assegurar que amb mi no s’avorriria, i dit i fet ja la vaig liar. Vam anar junts a la platja i de tornada ens vam quedar sense gasolina al mig del no res.. Una dona ens va rescatar i ens va portar a la gasolinera més propera, a 20 minuts de distància. La Muni em va dir que aquell matí havia sigut el més divertit de tots els dies que havia estat a Okinawa.
A la nit, vam conèixer la Wooyerin, una altra noia de Corea, i vam sopar tots tres junts. L’endemà, vam anar a fer snorkel. La Muni va tornar a Seul el dia després i em va convidar a visitar la seva ciutat, però després de la meva experiència a l’hotel de cinc estrelles, vaig decidir canviar els meus plans. Muni, moltes gràcies pels bons moments, segur que en el futur hem podràs ensenyar Seul.
Després dels 12 dies de detenció, no havien passat ni 24 hores que ja estava pujat en un avió direcció Hong Kong. En el check-in de l’allotjament vaig conèixer el Xabi que també estava allà al mostrador, es de Bilbao i també estava viatjant sol. Així que després de deixar les nostres coses a les habitacions, vam sortir a prendre la meva primera cervesa en dues setmanes però aquesta vegada, sense agafar la moto. Li vaig estar explicant tota la història.
El dia següent vam recórrer Hong Kong junts abans que en Xabi marxés cap a Xangai en tren a la tarda. Aquella nit, vaig anar sol de festa a Lan Kwai Fong, ja que era divendres i el Kevin Seall m’ho va recomanar.
Al migdia del dia següent, vaig estar pensant que estava en una habitació minúscula, tot era molt car i a mi no m’agraden les ciutats. Amb Vietnam tan a prop i per un preu similar, podria gaudir d’un bon hotel en primera línia de costa i menjar excel·lent. Sense cap ruta planificada va ser fàcil prendre la decisió, poc desprès tenia un vol direcció Da Nang, vaig agafar les meves coses i vaig anar cap a l’aeroport. Vaig arribar al vespre i després de registrar-me a l’hotel, vaig sortir a explorar la vida nocturna de dissabte al Vietnam. Tan avorrida com a Japó, vaig acabar coneixent a la Katy, una noia russa que tenia la mateixa opinió al respecte. I així es com vaig acabar a Vietnam jugant al bitllar.
