Manila
He tornat a Manila després de dos mesos, allotjant-me de nou a l’hotel on vaig estar amb el Mini i el Berni, ben al cor de Makati a población. Uns dies bastant tranquils, aprofitant per relaxar-me a l’hotel i treballar.


He tornat a quedar amb la Rio i la Una a BGC. Després de dinar, vaig treballar a casa seva. La Una, que havia anat a l’escola, es va unir a nosaltres a la tarda i vam sopar tots plegats. Vam menjar plats típics de Filipines. Jo que amb prou feines parlo anglès, em va sorprendre que la Una, amb només 6 anys, parla perfectament tagalo (primer idioma filipines), anglès, espanyol i entén una mica de català i ara està aprenent xines mandarí a l’escola.


Vaig conèixer la Coleen, que em va convidar a casa de la seva germana per una wine party, que va acabar sent una nit de karaoke. Em va sorprendre molt veure que ja tenien l’arbre de Nadal muntat… a l’octubre! Em van explicar que a Filipines el Nadal és una festa molt important i que a la gent li agrada començar a preparar-se uns mesos abans. Això em va sorprendre encara més, tenint en compte que estàvem a 30 graus, i per mi, Nadal sempre ha estat sinònim de fred.



Durant la conversa, vaig comentar que m’encanta provar el menjar local, i ràpidament em van parlar del Balut, un plat típic de Filipines. Es un ou d’ànec fecundat amb l’embrió a dins. Tot i haver-lo vist en vídeos, no havia pensat en provar-lo personalment, però vaig afirmar que sí m’atreviria. No esperava que hagués de complir la meva paraula tan aviat.. El Mikki, la parella de la germana de la Coleen, em va dir que esperés a casa mentre anaven a comprar a una parada al carrer. Al cap d’una mica, va tornar amb una bossa plena de baluts i penoys. El balut té l’embrió parcialment desenvolupat, mentre que el penoy, encara que fecundat, l’embrió no s’ha desenvolupat. Els va ficar en un bol i els va posar sobre la taula. Ara no hi havia marxa enrere.. dit i fet, vaig provar-ne un de cada. Em van dir que el secret era no mirar-los i només concentrar-me en el gust. Tot i que vaig acabar mirant, tenien raó. El balut no deixa de ser un ou bullit, però el penoy va ser més difícil, ja que el tens que menjar amb cullera.



El karaoke és molt popular a les Filipines i els locals se saben moltes cançons en espanyol. Així que vam acabar la nit cantant clàssics com “Despacito” i “La Macarena”. Entre l’arbre de Nadal, el vi i els Ferrero Rocher, semblava que estiguéssim celebrant la nit de Nadal. Ens ho vam passar d’allò més bé i vam estar rient tota la nit.


Manila té un encant diferent al de Bangkok o altres ciutats asiàtiques, plena de racons amagats que només pots descobrir amb gent local. En el carrer més inesperat, entrant per un passadís estret, la Coleen hem va portar a un restaurant que es diu Wantusawa i nomes serveixen ostres, les preparen de totes maneres. Sens dubte, és un lloc que no et pots perdre si estàs a Manila.



Coleen, moltes gràcies per mostrar-me la teva ciutat, compartir els vostres costums i convidar-me a casa la teva família amb les “party animals”! Va ser una experiència fantàstica i espero que mai no perdis aquest esperit alegre que et caracteritza. I recorda el que vam parlar, no esperis més, sigui Singapur o qualsevol altre lloc al qual somiïs anar, salta ja!

Avui he tornat a pujar a un avió cap a un lloc especial per mi. Per tercera vegada, torno a estar a Siargao. Porto una palmera tatuada a la cama, i me la vaig tatuar aquí l’any passat. Aquest cop, tinc dos grans objectius: Octubre és la temporada de les millors onades a l’illa, perfecte per al surf i per al campionat mundial a Cloud 9. Estic aquí per reconnectar amb el mar i millorar el meu surf, però també per prendre’m un descans després de unes setmanes intenses. En set setmanes, he agafat vuit avions i he visitat sis països. Siargao, te una bona comunitat de nòmades digitals i es natura pura, és l’escenari ideal per parar unes setmanes. Aprofitaré per entrenar el meu nivell de surf, intentaré fer surf cada mati per pujar un esgraó mes en el meu nivell i preparar-me per onades mes grans. Onades mes grans que m’esperen en destins que tinc al cap.