Island life
Seguim amb talls de llum nocturns a Siargo, jo visc a Malinao a 10 minuts de General Luna. El dimecres, tornant de sopar durant un d’aquests talls de llum, vaig veure un crac immens creuant la carretera i vaig frenar la moto i vaig girar al mig de la carretera per anar-lo a veure, hem pensava que anava sol però no.. De sobte, dos nois en moto van aparèixer del no-res i, en un instant, ja els tenia a sobre. Vaig reaccionar prou ràpid per saltar de la moto i aterrar dret, però ells no van tenir tanta sort i van acabar a terra. Tot va quedar en un ensurt amb pocs danys, només uns quants plàstics trencats. Els vaig demanar disculpes, admetent que havia estat culpa meva, i els vaig oferir pagar qualsevol desperfecte. Entre taules de surf, multes i motos, aquest viatge definitivament m’està sortint car… jeje
Recentment, vaig conèixer la Michelle, que és la cap de projecte d’un nou allotjament turístic que estan construint aquí a General Luna, finançat per inversors australians. Em va recollir amb el seu tuk tuk i vam passar el vespre amb els seus amics, tots músics que actuen en directe pels diferents bars musicals de la zona. Vam fer unes cerveses mentre m’explicaven el seu dia a dia i la seva filosofia de vida.
Durant la setmana, els matins els he dedicat a agafar la barca per anar a Stimpy’s a surfejar. M’agrada aquest lloc, és una onada d’esquerres i no està gaire massificat de gent, cosa que hem dona mes oportunitats d’agafar onada.
El cap de setmana, com l’anterior, he fet una escapada cap al nord de l’illa. Amb una hora en moto arribo a la platja de Pacifico, on em porto la meva taula de 6,10 polsades. Aquesta mica de longitud extra em dona avantatge sobre els shortboards, permetent-me agafar més velocitat. El surf és un dels esports més complets que he practicat. Tinc un objectiu clar en aquest viatge: Introduir-me dins del tub d’una onada gran. Observant com ho fan els locals, és increïble, però sé que necessito practicar diàriament per assolir-ho. Fins ara, només surfejava sobre l’onada, però estic aprenent a bombejar dins l’onada per augmentar la meva velocitat, ja que els barrils on es formen els tubos son onades molt rapides. Tinc encara dos punts febles, el meu take off és lent i no aconsegueixo agafar les onades en màxima pendent. També em costa ajustar el moviment de ombro després del take off per aprofitar el lateral de l’onada, cosa que em fa perdre velocitat. A més, estic millorant la meva posició a l’aigua. Em vaig adonar que abans era un pardillo enfocant-me només en el millor lloc per agafar les onades. Els locals, sempre estan observant la posició dels altres surfers i es situen estratègicament per prendre’t la prioritat quan arriba la sèrie de onades. Ja els tinc calats, però és difícil competir amb nois de 20 anys que han crescut en aquestes platges, amb més experiència i potència que jo. Per això, estic aprenent a tenir paciència, a col·locar-me correctament, a no malgastar energia innecessàriament, i a remar amb força en els moments claus.
Després de cada sessió de surf, vaig a menjar al restaurant Sausalito, on ja començo a ser un habitual. Ahir vaig conèixer al xef i encarregat del local, es diu Sebas i resulta que es de Barcelona, hem va dir que la pròxima vegada anés directament a la cuina ja que hem recomanaria plats i el que tenien fora de carta. No m’ho he pensat dues vegades, avui he tornat i m’he deixat portar per les seves recomanacions: Ostres, croquetes de cua de bou, ceviche, i la seva versió de pa amb xocolata, oli i sal amb un toc filipí ficant gelat de mango.
Aquesta setmana he estat reflexionant sobre quin seria el meu pròxim destí. Tot explorant opcions, m’he adonat que estem en plena temporada alta de surf aquí a Siargao, i que novembre és el mes que cap surfista vol perdre’s a Siargao. L’illa m’encanta, i he decidit a aprofitar cada onada, he ampliat el meu visat a les Filipines per un mes més. Demà dilluns i amb el canvi d’hora tinc una hora mes, demà matí tornaré a estar a l’aigua.
