Setmana laboral curta coincidint amb Halloween, una festa que a Filipines pren una dimensió especial ja que tenen molta influència americana. Tot està decorat amb temàtica d’Halloween, hotels, restaurants, botigues… És la primera vegada que celebro aquesta festa fora de Catalunya, i realment aquí ho viuen a un altre nivell.
Dijous vaig sortir de festa i em vaig sorprendre de com la gent s’havia esmerat amb els disfresses, i jo? Jo anava de roba de carrer. Per sort, en un dels bars oferien maquillatge de festa, així que em vaig fer un petit retoc per no desentonar.
Per casualitat, un dia a la barca cap a l’onada de Stimpy’s, vaig coincidir amb el Mike de València, que és monitor de wing foiling i una màquina en el surf. A través d’ell, vaig conèixer al Carlos, també monitor de surf i propietari d’un hostel a Lanzarote. Hem estat surfejant junts aquesta setmana i, tot i que em porten uns anys, m’han donat un repàs. Un dia em van portar a l’onada de Bumee, que estava tan gran que érem els únics a l’aigua, fins que uns australians van arribar, mostrant un nivell impressionant. Aquell dia no vaig agafar ni una sola onada, vaig intentar simplement sobreviure sense que em caigués cap ‘bomba’ a sobre. Quan vaig sortir, vaig aprofitar per fer vídeos als australians des del vaixell. A la festa de Halloween hem vaig trobar els Australians i vam estar fent uns riures. Però aquesta experiència va ser molt profitosa, perquè l’endemà, quan vaig anar amb el Mike a Pesangan, encara que les onades continuaven sent grans, comparades amb el dia anterior em semblaven petites. Això em va ajudar a perdre la por a les onades més grans i em vaig llançar a totes. Aquests últims dies he tingut les millors sessions de la meva vida amb ells i he notat com el meu nivell ha pujat un pas més
Quan hi ha marea baixa a vegades vaig al beach club Harana, a relaxar-me a la piscina i beure alguna cosa. Allà vaig conèixer a la Mercè de Matadepera, i al Gonzalo de Madrid. Vam estar conversant una bona estona i vam quedar un altre dia per anar a sopar junts al Barrels.
Avui el Mike ha agafat un avio cap a Lombok a surfejar, es venia la seva taula T. Patterson i5 de 6,2 polzades i 33 litres, i he decidit comprar-li jo. És la mateixa mida que la taula que vaig comprar a Bali, però amb molt menys volum ja que la de Bali era de 42 litres. L’últim dia que vam surfejar junts a Pasangan, una noia li va fer un tall amb una quilla i va haver de deixar-la a reparar, ja que la noia es va oferir a cobrir els costos. Avui a la nit l’he anat a buscar. Aquesta taula demana una tècnica agressiva per agafar les onades, gairebé no flota, i has d’agafar les onades en màxima pendent just abans de que trenquin. Demà sortir de dubtes i veuré si soc capaç de fer-la surfejar..