Carpe diem
Segueixo instal·lat a Siargao, gaudint de la vida en una casa que és tot un luxe comparat amb les altres de l’illa. Disposo de totes les comoditats: Un bonic jardí, un generador propi per als talls de llum i internet de alta velocitat per satèl·lit. A més, un cadell de gos em fa companyia, picant a la porta del meu estudi mentre treballo. La casa està dividida en quatre estudis al segon pis, ocupant jo un d’ells, i dos apartaments a la planta baixa.
A l’apartament sota el meu estudi, dins la mateixa casa, viuen la Julia, l’Oleg i el seu fill Tim, que són els meus companys de villa. Són russos, i aquesta setmana vam quedar per fer unes cerveses, i em van convidar a sopar a casa seva. L’Oleg em va compartir la seva història. Vivien a prop de Moscou en una casa que havien decorat amb un estil nòrdic, situada en una comunitat aïllada enmig del bosc, un estil de vida que superava els estàndards habituals de Rússia. Però tot va canviar amb l’esclat de la guerra. Van saber de seguida que el conflicte arribaria a la seva porta i que l’Oleg seria reclutat, així que van prendre una decisió dràstica: L’Oleg va fugir sol cap al Kazakhstan, creuant la frontera en tren per un pas remot i poc conegut. Havent treballat per una empresa governamental, va perdre la seva feina, i amb un fill acabat de néixer, la situació es va tornar insostenible. Finalment, es va traslladar a Bakú, Azerbaidjan, on va viure uns mesos a casa d’un amic. Des d’allà, va volar cap a Bangkok, on es va reunir amb Julia i el Tim. Sense feina i sense un pla clar, la seva vida va prendre un gir inesperat. Després de més de dos anys, l’Oleg m’ha explicat com la vida et pot oferir veure el got mig buit o mig ple. Sempre havien somiat amb l’experiència de viure a l’estranger, així que, després d’aquest temps, l’Oleg ha trobat una nova feina en remot i ara viuen una vida nòmada. De moment, Siargao és la seva casa fins a l’estiu que ve, i després probablement es traslladaran a Austràlia, i més endavant, cap a Bali.
Per rematar, una cosa que sovint no es parla massa quan es parla dels paradisos tropicals com Bali o Siargao és l’enfrontament amb malalties i l’accés molt limitat a la sanitat com ens va passar amb el Mini i el Berni al Juliol aquí a Siargao. Una realitat que va tocar de prop la Julia, la setmana passada, quan va ser picada per un mosquit i va contraure el dengue. Va estar realment malalta i, davant la manca de recursos adequats a Siargao, on només disposen d’una clínica bàsica, van haver de traslladar-la urgentment a Cebu en un avió privat. L’Oleg es va quedar a Siargao cuidant del Tim. Per sort, la Julia ja s’ha recuperat i ha tornat a Siargao aquesta setmana. En aquest viatge estic aprenent que la vida pot canviar en un instant i que, en certa mesura, cal aprofitar cada moment per gaudir de la vida al màxim mentre es pugui.
Porto més d’un mes a Siargao i realment m’hi sento com a casa. Cada dia em desperto, surto al jardí amb una temperatura de 30 graus, rodejat de palmeres. Vaig descalç, amb el banyador posat, i la meva taula de surf a mà, i la meva única preocupació és decidir on estan millor les onades aquell dia. Surfejo entre 2 i 3 hores i després vaig a menjar en bons restaurants a bons preus (sí, he de reconèixer que he deixat de cuinar una altra vegada) i després me poso a treballar. M’estic cuidant molt amb el menjar, conscient que som el que mengem, i mai havia estat en tanta bona forma com ara. Estic gaudint aquesta etapa al màxim. Encara queda més d’un mes i mig de la temporada alta de surf, així que, després de molta reflexió, he decidit que passaré el Nadal aquí a les Filipines, a Siargao, entre palmeres i onades. I per Cap d’Any, cap a un nou destí.
Avui han arribat a l’illa l’Anna i el Ferran, que estan de vacances per les Filipines. Just ara vinc de sopar amb ells, on hem recordat moments passats i compartit experiències recents. Els he portat a prendre una bona cervesa Engkanto al Bravo i després hem anat al Kermit, la meva pizzeria preferida, on ja tenen l’arbre de Nadal fet amb cocos. Continuaré gaudint de cada instant aquí, envoltat de palmeres i bones companyies.
