Austràlia New Year
El diumenge 29 vaig aterrar a Brisbane al migdia. Després de tres mesos a Siargao, em sentia una mica des-ubicat. Vaig llogar un cotxe a l’aeroport, i després de deu mesos sense conduir, vaig agafar el volant de nou. Si ja n’he fet unes quantes amb la moto, ja veurem que passa amb el cotxe i conduint al revés.. jejej El meu destí: Sunshine Coast, on he llogat un Airbnb a casa de la Vianne.
Vaig deixar la maleta, em vaig dutxar i en 20 minuts ja estava sortint de nou. De sobte, la màgia del viatge va tornar una altra vegada, a només 10 minuts de casa hi havia Berguedans. Fa temps que parlo amb l’Anna, que com jo, porta mesos viatjant per Àsia. Estava acompanyada de la Mercè i el Ramon, els seus pares, i el seu germà Joan. Han llogat una autocaravana i estan recorrent la costa est d’Austràlia. Tenien la autocaravana a només 10 minuts del meu Airbnb.
El Ramon em va convidar a una cervesa, i ens vam passar la tarda entre rialles i compartint històries de viatges. Vam acabar sopant al parc, xerrant fins ben entrada la nit.
L’endemà, ens vam tornar a trobar i vam anar a la platja de Mooloolaba. Mentre ens banyàvem, vam tenir la sort de veure una tortuga. El Ramon, igual que el meu pare, no es va quedar a la platja sinó que va buscar refugi sota un arbre en uns jardins propers, evitant la massificació. Hem va quedar clar que prefereix la muntanya igual que el meu pare, de fet, han compartit diverses aventures junts. Més tard, hem van convidar a dinar.
L’Anna, igual que jo, també té un blog de viatges. Us deixo l’enllaç perquè hi doneu un cop d’ull. A més, porta sempre amb ella un diari on demana a les persones que coneix pel camí que hi escriguin un consell que es donarien a si mateixos de petits. Abans de dir-nos adeu, també vaig deixar el meu consell. Anna, gaudeix del viatge, hi haurà moments difícils, però si els superes en vindran de molt bons. No et posis barreres, flueix i viu el avui, el demà ja arribarà.
Al maig, mentre estava a Lombok, vaig conèixer el Rhys. Només vam compartir una nit de festa, però vam intercanviar els nostres Instagrams.
El Rhys, que és australià i originari de la Sunshine Coast, el dia 31 vaig quedar amb ell i vam anar a dinar junts. Em va convidar a celebrar el cap d’any amb ell i els seus amics.
La tarda la vam passar fent unes cerveses amb la Lillith i el Corey, després vam sopar abans de gaudir dels focs artificials. Més tard, es van unir més amics de Rhys. A Austràlia, a diferència de Catalunya, no hi ha campanades ni grans sopars. Bàsicament es tracte de emborratxar-se fins que arriben les 12… jeje el compte enrere el vam fer nosaltres mirant el mòbil.
Després de tres mesos a les Filipines, m’he acostumat a la calor tropical. A Austràlia és estiu i estem a uns 25 graus, però aquí no hi ha humitat comparat amb les Filipines, i amb l’aire condicionat m’estava congelant.. Vaig acabar posant-me una jaqueta fins i tot dins de casa per no passar fred. Tot i així desprès de unes cerveses, vam acabar dins del mar, de nit i sense banyador, per començar l’any de la millor manera possible! Jajaja
El dia següent, uns minuts abans de les 9 del matí, vaig sortir al balcó. Era un moment estrany, amb molta calor i envoltat de silenci, però conscient que a milers de quilòmetres, la festa acabava d’esclatar. Això em va portar a un moment de reflexió sobre on era i el que estava vivint. Poc després, vaig trucar al grup familiar, on tant els meus pares com el meu germà estaven amb els seus amics en plena celebració. Després vam anar a esmorzar i vam passar el matí a la platja.
Avui al matí he aconseguit el que buscava, la meva nova taula de surf. A les Filipines tenia una de 6,2 polsades i 33 litres, però aquí a Austràlia he decidit intentar pujar un graó més amb una Sharpeye de 6,1 polsades i 31 litres. Més curta i amb menys flotabilitat. Aquest dissabte arriba un bon swell a les costes d’Austràlia, i aniré a surfejar amb el Rhys i els seus amics. Espero que la sàpiga fer anar, la part bona es que entra perfectament dins del cotxe.. jajaj
