Sunshine coast
El cap de setmana passat va ser realment especial. El Rhys i els seus amics em van recollir a les 5 del matí amb el 4×4 del Corey, i vam anar cap a Double Island, un lloc que definitivament quedarà gravat en la meva memòria. Després de carregar el cotxe en un ferry per creuar un riu, la nostra aventura va començar sense carreteres a la vista. Vam baixar la pressió dels pneumàtics i vam recórrer gairebé 50 km a més de 80 km/h per la sorra de la platja, un paisatge espectacular fins que vam arribar al nostre destí. Allà, vam muntar el nostre campament, vam cuinar i vam passar el dia surfejant, aprofitant cada moment. Vam aprofitar la marea baixa per arribar, ja que hores més tard, el camí quedava submergit sota l’aigua, deixant-nos aïllats fins que la marea va tornar a baixar al vespre. Les onades no eren molt grans, però el lloc és, sense dubte, un dels millors espots de surf on he estat. Gracies Rhys per aquesta experiència única!!
Un altre dia, el Rhys i jo vam passar el dia a Noosa Heads, carregant les taules i explorant a peu els diversos spots de surf en aquest lloc mític. Malauradament, hem topat amb unes setmanes de poc swell, així que les onades han estat força petites i no hem pogut fer gaire surf. Però Austràlia compensa amb la seva natura impressionant, mentre dinàvem en un restaurant davant de la mar, vam tenir la sort de veure un grup de dofins davant nostre.
La natura a Austràlia és increïble i nomes he vist una petita part de aquest gran país ple de natura i animals. I sí, ja vaig tenir la meva primera trobada amb cangurs salvatges.
Segueixo a la Sunshine Coast però he hagut de canviar d’allotjament, ja que a l’Airbnb on estava ja no hi havia dates disponibles. M’he traslladat a una casa similar, a deu minuts de l’anterior, on viuen dues noies brasileres que han posat diverses habitacions en lloguer a través d’Airbnb.
Allà vaig conèixer l’Olga i l’Agnieszka, dues germanes de Polònia, que dormien en una altra habitació. El dia següent, abans que elles marxessin cap a Brisbane, vam prendre un cafè i vam passejar pel Wharf. Parlant arrambats a la barana del port, a l’Olga se li va caure el mòbil a l’aigua. Just al costat, hi havia un club de submarinisme i un home es va oferir a buscar el mòbil, però sense èxit. Entre una cosa i l’altre van perdre el seu bus.. Així que vam passar unes hores més junts a la platja, compartint històries de viatges i rient. Finalment, vam dinar en un restaurant vietnamita. I bé, l’Olga ja m’ha enviat una foto amb el seu nou iPhone blau flamant! La següent a Polònia! jeje
No hi ha gaire onades.. i el pitjo la previsió de les pròximes setmanes no es molt favorable.. així que he aprofitat per visitar alguns pobles de l’interior i passar temps amb la Giovanna i la Jennifer, les dues noies brasileres que gestionen l’Airbnb on m’estic allotjant. Austràlia és terra d’oportunitats per als que són avispats com elles. No porten ni dos mesos aquí i ja han llogat diverses cases, arribant a acords amb els propietaris per posar-les a Airbnb a canvi de cuidar-les i del lloguer. I aquí les tenim, muntades en el dollar! Jeje. Al final, com més viatjo, coneix-ho a mes gent que es desmarca de la rutina de treballar 8 hores per un sou per sobreviure.. el viatge m’està fent obrir encara mes els ulls de totes les realitats diferents a la manera “estàndard” de viure i que nomes tens que llançar-te a per elles. I després d’unes cerveses, vam acabar sopant al Guzman y Gomez, una cadena mexicana molt famosa a Austràlia, i de festa brasilera el dissabte nit! Jajaja.
