Fa uns setmana que m’he traslladat a Byron Bay, el punt més oriental d’Austràlia, paradís surfista amb varis spots conegut a nivell mundial apart de ser on viuen els famosos i gent amb pasta de Austràlia com la Elsa Pataky. Es un poble petit, amb menys de 5.000 habitants, el centre es poc mes que quatre carrers, però està envoltat de turons plens de mansions impressionants.
Per no quedar-me enrere, he llogat una casa per convidats al mig del camp, a només 10 minuts del centre. Per ser la casa de invitats no esta gens malament.. es més gran que casa meva..jajaj amb piscina pròpia i Netflix, que no està mal desprès de 11 mesos sense veure cap peli ni sèrie.. jejje
Byron Bay és una fusió perfecte entre natura salvatge i tots els serveis a mà. Molt Austràlia però porto 3 setmanes amb onades de merda i anava a marxar però.. A entrat el swell! 😊 El primer dia vaig pujar al far i vaig veure dofins i mantes des de dalt així que vaig pensar en fer surf a la platja de sota al dia següent per veure si en trobava a l’aigua..
Hem pensava que seria impossible però no portava ni 5 minuts a l’aigua i vaig veure com un grup de uns 20 dofins que estaven jugant amb les onades, jo estava ven sorprès però els Australians ni s’immutaven.. els vaig arribar a tenir a menys de 5 metres de la taula, va ser una llàstima no tenir la GoPro ja que s’hem va espatllar a Lombok, això sumat a que hem passaven mantes de varis metres de amplada per sota de la taula, les onades no eren res de l’altre mon però jo estava flipant. Els dofins jugaven amb les onades. Desprès de una setmana fent surf aquí ja entenc perquè els Australians no es sorprenien, he fet mes de un dia surf amb dofins així que es normal aquí.
Després de tres mesos banyant-me en l’aigua calenta de les Filipines, m’he mal acostumat.. Un dia plujos hem vaig anar a comprar un neoprè i ja m’he l’he ficat mes de un dia amb sol.. jeje
Dos checks a la llista! He surfejat en els llocs mundialment coneguts com Snapper Rocks a Coolangatta i The Pass aquí a Byron. La onada The Pass comença al trencar a unes roques prop del far i et llança fins a 300 metres platja avall, és espectacular, però l’atracció té un preu, la massificació. Literalment centenars de persones lluitant per una sola onada on nomes pot surfejar-la un cada vegada.. ho vaig provar però era de bojos, obria els braços i tocava les persones del meu costat, empentes, baralles, per ser el primer en agafar la onada l’agafaven a pocs centímetres de les roques. De bojos.. en 5 minuts vaig tenir suficient.. el problema de les xarxes socials altre vegada. Als surfers que llegiu això, no us perdeu res, hi ha onades molt millors. Vaig tirar una foto des del far a la posta de sol abans de fer-se de nit, ja no hi havia centenars de persones però encara quedava “algú” intentant agafar la onada..
Després de mesos d’entrenament, físicament em sento fort, he fet sessions de mes de 4 hores a la platja de Byron amb onades força divertides i fins i tot ja estic robant algunes onades als australians i millorant amb les onades de dretes. Així que hem quedaré uns dies mes per aquí!