Sharks
Aquesta setmana he continuat a Byron Bay, surfejant cada matí. Ja m’he acostumat a fer surf amb dofins, cada dia venen a veure què fem, jugant amb les onades, treuen el cap i fan sorolls. Quasi els podria tocar. Increïble experiència, ho recordaré sempre aquests dies. Els locals diuen que si hi ha dofins a l’aigua, no hi ha taurons. Aquesta setmana he tingut la companyia dels dofins cada dia, excepte el divendres.
El divendres, estava assegut sobre la taula a uns 200 metres de la costa, apartat una mica del grup principal. No hi havia cap dofí, però no li vaig donar gaire importància, ja que solen anar i venir. De sobte, vaig veure una aleta a un metre de la taula i de seguida vaig saber el que era. L’aigua a Byron Bay és d’un turquesa clar, i es pot veure clarament què hi ha sota l’aigua. Un tauró d’uns 3 metres, el doble de llarg que la meva taula, molt ample i amb taques negres. Va ser una sensació estranya. Hem vaig sentir indefens, estant al mig de l’aigua, però per l’altre banda no vaig reaccionar, només em vaig quedar paralitzat observant-lo passar per el meu costat. La meva taula és petita i no flota gaire, així que tenia mig cos dins de l’aigua. El tauró va continuar i quan ja estava una mica lluny, vaig remar fins on estaven els altres surfistes. Ells van començar a assenyalar el tauró, i tot i que esperava que tothom sortís de l’aigua, no va ser així, ningú va sortir. Simplement ens vam agrupar una mica més i vam seguir surfejant.
Aquella tarda, per curiositat, vaig buscar a internet i vaig trobar un article al diari local del dia abans sobre el tauró lleopard, i ja vaig veure que era el tauró que m’havia passat pel costat. Vaig llegir que aquests taurons normalment no són perillosos, però també vaig descobrir que portava 2 setmanes fent surf a la platja amb mes atacs de taurons de tot australià. Byron bay esta considerat uns dels llocs mes perillosos del mon per nadar. Els últims 30 anys hi ha hagut 27 atacs en aquesta platja dels quals 3 han sigut mortals. Un de cada cinc atacs a tot australià es produeixen a Byron Bay.
Sabent ja això, avui tornava a estar a la mateixa platja, fent surf com sempre. A l’aigua, mirant l’horitzó i perdut en els meus pensaments mentre esperava una bona onada. De sobte, he començat a sentir crits. M’he girat i he vist que no quedava ningú a l’aigua, excepte un altre surfer que remava desesperadament cap a la costa. M’estaven cridant a mi, advertint-me que sortís de l’aigua.. hi havia un tauró. El divendres, amb el tauró lleopard, ningú no va sortir de l’aigua, però avui tothom estava fora, ja he deduït que aquesta vegada no era un lleopard.. He remat tant ràpid com he pogut cap a la costa.
He estat una estona assegut a la sorra. He anat a parlar amb els socorristes, un d’ells argentí. M’ha dit que havien vist un bull shark i un altre lleopard. M’ha comentat que el bull shark feia només un metre i mig, però que podrien haver-n’hi més. No hem podia assegurar que sigues segur, però m’ha dit que un grup de 7 o 8 surfistes tornaven a entrar, acompanyats per un socorrista amb un Rescue Board per vigilar. Tenia el carmel davant, no podia deixar passar l’oportunitat de surfejar en un dels llocs més perillosos d’Austràlia amb taurons. Així que he entrar amb aquest grupet de australians. El socorrista, sobre el Rescue Board, estava atent a qualsevol moviment sospitós, jo intentava no allunyar-me gaire d’ell. No hem vist cap mes tauró, però aquesta sessió de surf, amb l’adrenalina a flor de pell, la recordaré sempre.
Apart aquest cap de setmana he conegut al Jorge de Madrid, que treballa aquí a Austràlia juntament amb la resta dels seus amics espanyols, de diferents llocs d’Espanya, que han format un bon grup. Ens vam passar el vespre jugant a beer pong a la platja de Byron mentre queia el sol, i més tard vam decidir sortir una mica de festa.
Avui ha sigut el meu últim dia a Austràlia, coincidint amb el Dia Nacional, així que calia celebrar-ho amb productes locals: Ostres, tàrtar de tonyina, gambes tigre, i el plat estrella, cua de cocodril sobre torrada amb llavors de sèsam. D’aquí a poques hores agafo un vol cap a Bali. No sé si tornaré a Austràlia, però sens dubte és un país increïble i salvatge. He estat un mes a Austràlia i he viscut experiències úniques gràcies al Rhys i els seus amics, així com amb la fauna local. He surfejat amb tortugues, mantes i dofins cada dia. I la traca final ha estat aquest cap de setmana amb la meva última sessió de surf aquí. No podia deixar Austràlia sense surfejar amb taurons, i ara ja puc confirmar que el mite que els australians surfejen amb taurons és cert. Gasss!!
