Canggu-Ubud
Setmana tranquil·la per Canggu. He tornat a treballar al Torst Café, el coworking on vaig estar un mes treballant l’any passat, i he surfejat cada matí amb el Sergii i el Raimis a Old Man’s.
Finalment, m’he trobat amb la Paula i el Ruxi. El Ruxi és de Viladecavalls i el conec des de l’institut. En aquest viatge, vaig estar diverses vegades a casa de la seva filla a Manila, però no vam coincidir. I el dia que jo marxava de Siargao, ells arribaven en el mateix avió que jo vaig agafar per marxar però no vam poder parlar. El Ruxi va ser una de les persones que em va animar a fer el salt i començar aquest viatge. Porta anys vivint fora del sistema com emprenedor, a obert varis negocis i els gestiona de manera online. Ara han arribat a Indonèsia després d’estar a les Filipines per passar una temporada aquí.
Els dos dies que vaig pujar a Ubud, on s’allotjaven la Paula i el Ruxi, vam fer activitats junts. Ubud, la capital mundial dels yoguis, i la Paula, professora de ioga i terapeuta, em van convèncer per assistir a una classe de ioga. Va ser una sessió intensa d’una hora i mitja, durant la qual vaig estar a punt de sortir-ne a mitja classe, de tan nerviós que m’estava posant. Després vam anar a refrescar-nos a una cascada.
L’endemà, els vaig portar al meu terreny. Vaig posar el Ruxi a prova a les onades més grans d’Old’s Man, per tornar-li el de la classe de yoga. Ell ja havia surfejat una mica i tot anava bé fins que una sèrie de tres onades grans ens va sorprendre. Jo podia passar-les per sota amb la meva taula, però sabia que el Ruxi amb la seva taula llarga ho passaria malament, així que li vaig dir que agafés aire i aguantés. Ara ens riem de com va patir quan li va faltar l’aire, quan va acabar la sèrie, va sortir de l’aigua desesperat i espantat, però hem va acabar reconèixer que aquests moments d’adrenalina et fan sentir viu. Jejeje
Igualment he fet un intensiu de cuina vegana aquets dies. La Paula i el Ruxi, són vegans i molts dels negocis del Ruxi estan vinculats amb la consciència sobre l’alimentació. El Ruxi és propietari d’un dels millors restaurants vegans de Sant Cugat, va obrir un negoci de delivery vegà a Manila, i ara està construint una marca personal entorn la consciencia del que mengem, així qui millor que ells per ensenyar-me aquest món.
Vaig rebre un missatge del Sergi, que resulta que estava a Canggu! El Sergi també fa mesos que està viatjant per Àsia i, tot i estar en contacte, encara no ens havíem trobat. Finalment, vam aprofitar per quedar, vam dinar, sopar i fer unes cerveses per Canggu.
El cap de setmana, el Sergi es va desplaçar a Ubud, així que els quatre vam quedar per anar-nos a banyar a una de les cascades de la zona. Més tard, el Sergi i jo vam agafar alguna cosa per beure i vam tenir bones converses. Vam sopar un ramen i vam acabar la nit jugant unes partides de bitllar amb uns alemanys que vam conèixer allà.
Marxem amb el Ruxi junts cap a Lombok, la meva illa preferida després de Siargao, on vaig viure tants bons moments. Estarem allà unes setmanes amb el Ruxi que busca un espai on treballar i seguir creixent en els seus projectes, i si tot va bé, el Sergi també es podrà unir a nosaltres. Esperem convèncer-lo per anar a surfejar algunes bones onades. El mal temps ha fet que ens cancel·lessin el ferri d’avui. Escric aquesta entrada des d’un allotjament bastant bàsic que hem trobat a última hora a Padang Bai a l’est de Bali, demà a primera hora estem en peu, demà torno a Lombok.
