Nous projectes
La setmana passada no vaig actualitzar el blog. Fa dues setmanes, surfejant a Mawi, em vaig lesionar amb un trencament fibril·lar sota el pit. No és res greu, però m’ha obligat a prendre’m un descans del surf durant aquestes dues setmanes. Així que he canviat la meva rutina diària, en lloc de anar a fer surf cada matí, he anat al ressort Mana amb el Ruxi a treballar en els meus projectes. Estic aprenent a automatitzar processos utilitzat intel·ligència artificial per poder-ho ajuntar amb els meus coneixement en anàlisis de dades.
La coincidència a fet que el Ruxi també es lesiones al mateix lloc que jo, així que hem compartit aquestes setmanes de recuperació treballant en els nostres projectes i generant sinergies. Hem treballat al Mana cada matí i de tant en tant ens banyàvem a la piscina o practicàvem amb la slack line, també hem anat alguns dies a Tanjung Aan a dinar i a relaxar-nos a la platja abans de tornar a la feina a la tarda. Aquest temps junts ens ha donat l’oportunitat de mantenir converses profundes i molt enriquidores. Estic aprenent molt d’ell, després de molts anys, ha aconseguit un estil de vida que molts envejarien. Viu on i com vol, treballa en el que vol i quan vol. Aquesta llibertat no només li permet gaudir del seu dia a dia, sinó que també li obre portes a nous projectes que continuen ampliant aquesta llibertat.
Però la calma s’ha acabat… ahir vaig tornar a l’aigua a Gerupuk Insight per provar si el múscul aguantava onades petites, i vaig veure que el meu cos responia bé. Així que al vespre vaig trucar al Juan, un argentí que viu aquí a Lombok que vaig conèixer la primera vegada que vaig venir, i li vaig dir que aniria amb ell i els seus amics a surfejar avui al matí. He anat amb el Luca, un altre argentí que també vaig conèixer en el meu primer viatge, i la ironia és que el Juan m’ha presentat als seus amics catalans, el Marc i els Edu, que viuen aquí a Lombok, ja sigui comprant terrenys o treballant online. Així que avui ja he tornat a agafar el ritme que tenia fa dues setmanes.
A la tarda, el Ruxi m’ha convençut per anar a un centre a Kuta on van molts surfers per fer recuperació muscular. Bàsicament fèiem 10 minuts de sauna, sortir, i submergir-se en una piscina gelada amb glaçons. La primera vegada només he aguantat 10 segons nomes ficant les cames, però m’he mentalitzat i cada vegada ha anat millor. A la tercera, he aconseguit ficar-me sencer i estar-hi 5 minuts, així que prou bé. Al acabar relax en una piscina de magnesi, he sortit renovat i tot i que inicialment no volia anar, repetiré l’experiència. La propera vegada ja tiraré alguna foto.
Al Mana vam conèixer la Tika, també nòmada digital. Després d’anys treballant per Europa en grans companyies, ara passa gran part de l’any a l’Algarve a Portugal, on ha invertit en dues cases, i a Lombok, on també ha comprat una casa mentre continua amb els seus projectes online. Aquests dies hem compartit bons moments, juntament amb la Oceane. La Tika marxa demà cap a Bali, per tornar després cap a Europa, així que avui hem aprofitat per anar a veure la posta de sol a la platja de Seger.
Mentre feien acroyoga, jo m’he escapat. He vist una noia pescant a unes roques i m’he apropat a veure que feia, estava pescant eriçons i cargols. A Lombok son musulmans, i estan en ple ramadan. Estava aprofitant els últims raig de sol abans de la posta per preparar el seu sopar. M’ha convidat a provar un eriçó directament del mar, i la veritat és que el gust és increïble. Era una noia molt simpàtica i no recordo el seu nom, quan s’ha amagat el sol ens hem acomiadat i ella s’han a anat a sopar
Lombok, com Siargao, m’ha captivat, però ja porto gairebé dos mesos a Indonèsia i en una setmana el meu visat expira i tinc que sortir del país. Així que aquesta serà la meva última setmana aquí però estic segur que tornaré. Separarem camins amb el Ruxi. Ell tornarà a Filipines, mentre jo canviaré de país. Encara no us diré cap a on, però el que és segur és que no tornaré a casa encara.. hi ha moltes onades per descobrir!
