Terima kasih
La primera vegada que vaig estar a Lombok, l’últim dia que vaig fer surf hem van trencar la taula. El dissabte va ser la meva ultima sessió a Lombok i puc dir que la sessió va superar la primera…
Durant aquest any, he tingut l’oportunitat de surfejar amb tortugues, mantes, dofins, taurons, i tota mena de peixos. Però el que realment no m’esperava era que, mentre esperava una onada a Insight a Gerupuk, em va aparèixer al costat una serp marina, traient el cap de l’aigua al meu costat. Honestament, em va fer menys gracia que el tauró que hem va sortit al costat a Austràlia. Encara que aquestes serps no ataquen, el verí que porten pot ser mortal. Però això nomes era el principi..
En la última setmana hi ha hagut varis terratrèmols i un tifó ha passat pel sud, provocant pluges intenses i forts vents. Després de la serp, ja creia que ho havia vist tot.. Una noia agafa l’onada i jo, unes onades després, faig el mateix. Ens porta fins al final, on no hi ha ningú més. Quan l’arribo a prop de la noia, comença a cridar desesperadament i a nedar cap als vaixells amb la cara desencaixada. Parlava anglès i estava tant alterada que no entenia res, però finalment vaig entendre el que m’intentava dient. Hi havia un cocodril a l’aigua. Ja m’havien advertit que amb fortes pluges els cocodrils dels manglars i rius poden acabar al mar, però realment pensava que era un mite. Jo no vaig veure el cocodril, però la noia estava tant desesperada de sortir de l’aigua que no va anar a buscar ni la seva parella que estava amb l’altre gent esperant onades. Vaig anar jo a buscar-lo i dir-li que la seva novia estava al vaixell que acabava de veure un cocodril.
No vaig arribar a veure el cocodril, així que em vaig quedar a l’aigua una estona més. De sobte, va arribar l’onada del dia, enorme, i directe cap a mi, així que la vaig agafar i vaig començar a surfejar-la. Estava a dins de l’onada quan vaig veure com un noi entrava també sense respectar el meu dret de pas. Ell no hem va ni veure, però jo a ell sí, i vaig saltar a l’últim moment per evitar l’impacte. Molt cocodril però qui casi m’arrenca algun dit del peu va ser ell, perquè va caure sobre la meva taula i la va perforar amb la seva quilla. Literalment, la seva quilla va travessar la meva taula i es va quedar clavada. Així que, per segona vegada en el meu últim dia a Lombok, acabo amb la taula trencada… I per acabar-ho d’adobar, resulta que el noi era català.
Marxo d’Indonèsia i m’agradaria donar les gracies a l’Edy, que sempre tenia el vaixell a punt quan arribava a Gerupuk. Només havia d’avisar-lo 15 minuts abans d’arribar i ell em tenia tot preparat per embarcar. També vull donar les gràcies al Dani, que em portava fins a les onades i dormia al vaixell durant les dues hores de la sessió mentre m’esperava.
Igualment, vull agrair a tota la gent que he conegut a Lombok, especialment al Juan i a tots els col·legues per les sessions de surf. A la Yuni de Lombok, per ensenyar-me la seva cultura i explicar-me la història de la princesa de Mandalika, que dona nom al circuit de Moto GP d’Indonèsia. També a l’Oceane, de França, per totes les converses. No sé quan, però tornaré segur a Lombok, així que ens veiem aviat!
Ahir va ser un dia llarg, vaig agafar dos avions i un vaixell. Abans per de marxar, vaig tenir de liquidar tots els cafès que m’havien anat apuntant al ressort. Un bon tiquet.. jejeje la broma va sortir cara!
Finalment, donar les gracies al Ruxi per aquests dos mesos compartits a Indonèsia, entre Bali i Lombok. Hem viscut en una vila increïble, una cosa que fa deu anys no ens hauríem ni imaginat possible. Sort que no et vas ofegar en aquella onada de Canggu a Bali que t’ha deixat trauma de per vida.. jejej Ha estat una experiència realment enriquidora, plena d’anècdotes que segur recordarem tota la vida. Gràcies Ruxi! Ara els nostres camins es separen, el Ruxi torna a Filipines en dos dies. Escric aquesta entrada des de Thulusdhoo, una petita illa. Estic a les Maldives!
