Camí al paradís
Setmana molt tranquil·la a Thulusdhoo, apart de surf i snorkel no es port fer gaire mes.. El problema que te Maldives es que quan hi ha el canvi de marea entren unes corrents molt fortes que impedeix fer surf, així que he estat 3 dies sense agafar cap onada. Un local hem va convidar a mastegar betel que es molt comú entre la gent local. Totalment legal aquí, de fet si ho demanes al bar en tenen. Tracte d’enrotllar alguns trossos de nous d’areca i clau en una fulla de betel i ho tens que mastegar fins que formes una pasta. Llavors, et fiques una mica de pasta blanca a la boca que és corall triturat, bàsicament calci. Quan es barreja a la boca reacciona i durant un minut o dos et ve una escalfor a tot el cos que et fiques a suar. Al cap de dels dos minuts et baixa l’efecte.
Aquesta setmana a Maldives, he estat pensant cap on anar. La idea que tenia era anar cap a Sud-àfrica i Madagascar per seguir amb el surf, però no vaig pensar en dos coses molt bàsiques.. Pràcticament no hi ha diferència horària amb Catalunya, cosa que no podria fer surf per al matí. A més, al estar tant al sud és hivern allà i fa fred, necessites neoprè i roba de abric. La opció fàcil era tornar a Sri Lanka, que està a només una hora en avió, és econòmic i és temporada de surf. Però, durant tot el viatge he tingut un altre lloc rondant-me el cap que encara no m’havia atrevit a explorar. He pres una decisió i he fet canvis de plans, ahir vaig agafar un vol de casi 5 hores per tornar a Kuala Lumpur.
Ahir a la nit vaig aprofitar per sortir i fer unes cerveses per Kuala Lumpur. Mentre estava tranquil·lament en una terrassa, vaig fer dues trucades. Aquest viatge m’està donant molt, però també m’ha fet sacrificar altres coses. Aquest dissabte estava convidat al casament de la Marta i l’Eloi, i també al casament dels Frans a Aspe, a Alacant. Va ser una sensació estranya: jo assegut sol amb una cervesa enmig d’un carrer de Kuala Lumpur mentre a l’altra banda del telèfon ells estaven en plena festa. Em va fer gràcia, però també em sabia greu no ser-hi. Segur que ja ho celebrarem quan torni! Gràcies als quatre per haver-me convidat, però havia de sacrificar aquests casaments per anar a complir un somni.
Hi ha un lloc amb onades gegants, famós entre surfistes professionals que hi van cada any a entrenar quan comença la temporada de swell. Porto mesos mirant vídeos d’aquestes onades, i sempre he tingut molt respecte perquè pensava que eren massa grans per a mi. Tenia dues opcions: Seguir mirant vídeos o atrevir-me a anar-hi. Així que avui al matí he agafat un altre avió i he tornat a Indonèsia per tercera vegada, però aquesta vegada ni Bali ni Lombok. He aterrat a Padang, una ciutat d’un milió d’habitants a l’illa de Sumatra, el lloc més remot on he estat fins ara. Aquí no hi ha turistes, he sortit sol a sopar i he caminat de nit pels carrers, sincerament, fa respecte però alhora m’activa una adrenalina especial, notes com la gent local et mira perquè no estan acostumats a veure occidentals. Tot i així, Padang només és una parada més del camí, el meu destí final encara queda més lluny…
A l’allotjament on estic avui hi ha altres surfistes esperant per demà, sobretot australians, aquí tothom la toca. He flipat una mica amb com van de preparats. Aquí gairebé no hi ha material i cal ser previsor, així que una parella d’australians que he conegut porten 8 taules, per si se’ls trenquen o si les onades són tan grans que han de canviar de mida. Mentrestant, jo vaig amb una sola taula mig apedaçada… Per això, el contacte del taxista que tinc aquí m’ha portat a una mena de favela, plena de cases amuntegades muntanya amunt, fins arribar a casa d’un noi que es dedica a vendre taules. Hi he anat per valorar si em compro una segona taula per si trenco la primera, però al final m’ha dit que si em fa falta me l’envia en ferry, així que de moment vaig així!
Demà a les 6 del matí agafo un ferry amb la resta de surfers per anar 100 km mar endins, direcció unes illes volcàniques on encara hi ha tribus que viuen al mig de la selva, els famosos homes de les flors. Cacen micos per menjar i pengen els seus cranis a casa seva per respectar als esperits dels animals caçats. Però això és només a l’interior de l’illa, perquè a la costa fa temps que alguns surfers hi han construït cases molt ben equipades i algun surf camp. Jo estaré instal·lat en un estudi amb electricitat, generador propi per quan se’n va la llum, i internet ultra ràpid per satèl·lit gràcies a Starlink, la companyia d’Elon Musk. Ha arribat el moment. Demà a les 6 del matí comença la travessia cap a les onades més famoses i gegants d’Indonèsia! Demà parteixo cap a l’arxipèlag de Mentawai!
