Mentawai
Dilluns vaig agafar un ferry de quatre hores des de Padang fins a Tua Pejat, a l’illa de Sipora, dins l’arxipèlag de Mentawai. Allà vaig conèixer l’Elle i el Tim, que són surfers professionals, i la Keane, una fotògrafa influencer especialitzada en viatges i surf. Resulta que s’allotjaven a la mateixa vila que jo havia reservat, així que vam acabar compartint cotxe fins allà. 2 hores travessant la illa fins al poble de Katiet al sud de la illa.
Mai havia estat en un lloc així, remot i salvatge! Aquesta setmana he estat surfejant cada dia a Lance’s Left, una de les millors onades d’aquí. Tot i estar tan aïllat, no em puc queixar gaire perquè tinc algunes comoditats com internet per satèl·lit i una casa amb generador propi per quan marxa la llum.
Surfejar aquí és tornar a començar de zero. Les onades són tuberes, ràpides i trenquen directament sobre el reef, així que no perdonen ni una. Tothom a l’aigua té més nivell que jo, i tots van apedaçats amb talls, rascades, cops… Així que m’ho agafo amb calma. A l’onada Lance’s Left vaig conèixer el Reed, de Califòrnia. Divendres a la nit vaig rebre un missatge seu: “Demà anem a surfejar a Macaronis, t’apuntes?”. Macaronis és una onada world class, considerada per molts com la millor esquerra del món, i està a dues hores en barca, a l’illa del sud. A les 6 del matí ja estava preparat a la platja, a punt per embarcar cap a una sessió que prometia.
Érem el Reed, l’Elijah de Holanda que el dia abans s’havia rebentat el nas, el Francesco d’Itàlia, el Guillermo del Brasil, i com no dos catalans, el Pau i l’Álvaro de Barcelona. Durant la travessia vam llançar les canyes i vam pescar un Spanish mackerel. Durant el trajecte anava pensant en la sessió, esperant que la onada no estigués massa gran.
Per fi vam arribar. Vam saltar a una plataforma flotant on es col·loquen els fotògrafs, i just al davant teníem Macaronis! La mítica esquerra, envoltada de jungla i corall, enmig d’un entorn completament salvatge. L’onada estava gran, però dins dels límits acceptables. Era el moment. Feia barril des del take off, però el que realment fa perillosa Macaronis no és la mida, sinó el fons. Trenca directe sobre el reef, i hi ha seccions on l’aigua no et passa ni de la cintura. És una onada exigent, precisa, que no perdona cap error si no vols acabar estampat contra les roques.
Vaig entrar a assegurar. He agafat onades força mes grans, però no tan assassines com aquesta. Les més grosses les deixava passar i em col·locava una mica més enrere. La primera que vaig agafar la tinc gravada, mentre la surfejava pensava “gaudeix aquest moment, perquè és un d’aquells que recordaràs”. És una onada ràpida, que t’exigeix des del primer segon. Només fer el take off ja has de començar a bombejar per agafar velocitat i no quedar-te enrere. I quan veia que es tancava… no m’ho pensava, sortia per dalt.
El Reed i l’Elijah s’estaven marcant una sessió brutal, barril rere barril. Era increïble de veure. I vaig pensar en un dels meus objectius d’aquest viatge, ficar-me dins d’un barril. Ho havia d’intentar. La onada comença gran i es va fent més petita a mesura que avança, així que a la següent vaig decidir provar-ho. Vaig començar bombejant per escapar-me, però quan vaig veure que es feia mes petita, vaig decidir no sortir, hem vaig ajupir i hem vaig enganxar a la paret. Vaig esperar que m’atrapés. I de cop… hi era dins. Recordo el soroll, recordo pensar “estàs dins!”. Va durar poc, potser un o dos segons, i de cop, pam! La onada em va estampar d’esquena contra el reef.
Vaig acabar amb un reef tattoo a l’esquena i un tall al peu, però va valdre la pena. El Guillermo estava a la plataforma tirant fotos i va immortalitzar aquell moment, una foto que hem fa molta il·lusió tenir! Tot i que fos petit, m’he ficat dins el meu primer tubo. I no a qualsevol lloc, el primer tubo a sigut a Macaronis. A la tornada vam travessar els manglars, amb unes cerveses i moltes rialles, mentre el sol s’amagava darrere l’horitzó. Vam acabar el dia a casa del Guillermo, menjant sashimi del peix que havíem pescat. Un d’aquells dies que no s’obliden.
Aquest matí he anat a fer el cafè a casa de la Keane, l’Elle i el Tim. El Tim havia competit arreu del món, però fa temps que va deixar el circuit professional de surf. Ara viatja amb l’Elle i segueixen buscant onades junts, organitzant surf camps, fent de professors i gravant sessions amb professionals. M’han estat explicant tècniques per evitar tornar a picar contra el reef. El següent tubo serà millor!
Avui ha entrat el swell a Mentawai. Han arribat les onades grosses, però diuen que demà i dimarts encara seran més grans. He passat la tarda amb la Keane, l’Elle i el Tim, asseguts davant del mar, mirant com els professionals es marcaven uns tubs espectaculars. Era hipnòtic. Mentawai és una altra lliga. Un lloc salvatge, pur, que et fa sentir petit… però viu.
